La marxa ha arrencat passades les 12 h a la plaça d’Urquinaona, al voltant de la qual s’havien concentrat totes les organitzacions convocants. Tots els seus representants han destacat l’excepcional pluralitat de la convocatòria d’avui, on el protagonisme era compartit entre les entitats sobiranistes com Òmnium o l’Assemblea Nacional Catalana, els sindicats i les marees contra les retallades. També hi han participat líders de la majoria de partits polítics catalanistes o d’esquerres: CDC, ERC, PSC, Podem, ICV, Barcelona en Comú, CUP… tots els partits polítics catalans tret del PP i Ciutadans. Tots han adreçat les seves crítiques cap a aquests dos partits, però mentre molts lluïen estelades i cridaven “independència” d’altres cridaven consignes contra les retallades. La Guàrdia Urbana xifra en 8.000 el nombre de participants a la manifestació, mentre que els convocants parlen d’uns 60.000.

Aquesta mobilització unitària es va començar a gestar a la cimera celebrada el 3 de maig al Palau de la Generalitat per articular un front comú després que el Tribunal Constitucional anul·lés cautelarment els articles de la Llei catalana 24/2015 d’emergència en l’habitatge, recorreguts pel Govern espanyol en funcions del PP. La suspensió cautelar elimina l’obligatorietat a entitats bancàries i grans propietaris d’oferir lloguers socials a famílies en risc de desnonament. També queda congelada la cessió obligatòria de pisos buits perquè passin a formar part del parc d’habitatge públic. Pel que fa a les situacions de pobresa energètica, que també protegia aquesta llei, el Constitucional ja havia anul·lat a l’abril la part del decret llei català que des de 2013 garantia el subministrament d’electricitat i gas durant l’hivern a les famílies vulnerables que no poguessin pagar les factures.

 

El mateix 3 de maig, el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre cautelarment durant cinc mesos tres lleis catalanes més: la d’igualtat entre homes i dones, la llei per a l’aplicació d’un impost sobre els pisos buits i la de simplificació de l’administració local i de la Generalitat. El Govern espanyol també hi havia presentat recursos d’inconstitucionalitat, en entendre que envaeixen les seves competències. També estan suspeses per aquest tribunal la declaració del Parlament de Catalunya del 9-N passat per iniciar la desconnexió amb l’Estat, i l’article de la Llei de l’Agència Tributària de Catalunya, que regula el procés per integrar inspectors tributaris i tècnics de gestió a la hisenda de la Generalitat. En total, una vintena de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya.

Davant de totes aquestes resolucions del Constitucional, més de 60 entitats socials i culturals han fet pinya per fer-hi front i sumar-hi l’oposició a tota la resta de retallades de drets o de serveis públics impulsades pel govern del PP durant els darrers anys. En destaca la coneguda com a llei mordassa, però també la LOMCE, la darrera reforma laboral i les constants limitacions pressupostàries a la Generalitat que gestiona tant l’educació com la sanitat pública.