JOAN GUIX, secretari de Salut Pública "Amb aquests deu anys de lluita post llei del tabac hem aconseguit reduir notablement l'impacte del fum ambiental, s'ha aconseguit disminuir molt notablement la prevalença de fumadors, molt notablement, però malgrat tot, persisteixen encara un milió i mig de persones que segueixen fumant"
L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha fet balanç avui dels 10 anys de l’aplicació de la Llei 28/2005, coneguda com la llei antitabac. Malgrat que el tabaquisme continua sent un dels problemes de salut més important de Catalunya, amb aquest nou marc normatiu s’ha reduït de forma destacada el percentatge de fumadors, que ha passat de ser del 32,1 % entre la població major de 15 anys el 2002 al 25,7 % el 2015.
Salut Pública apunta que les morts atribuïbles a Catalunya pel tabaquisme són una de cada quatre entre els homes i una de cada 14 en les dones a partir de 35 anys. També cal destacar que la mortalitat per culpa de l’exposició al fum ambiental del tabac es calcula que podria suposar més de 700 defuncions anuals. Amb tot, s’han reduït un 11 % els ingressos per infart de miocardi, i en part s’atribueix a l’impacte que ha tingut la llei.
La mesura ha contribuït a facilitar també canvis en la percepció social del consum de tabac. En l’enquesta elaborada amb motiu de la Setmana sense Fum 2016, es pot veure un canvi de patró. Els últims anys s’ha observat com hi ha hagut una substitució parcial del consum de cigarretes fabricades amb filtre pel de cigarretes fetes a mà. Del 3,3 % de les persones que en fumaven diàriament el 2006 s’ha passat a un 26,7 % l’any passat. Sobretot aquest tipus d’article ha atret els menors de 35 anys. Tot plegat ha ajudat a reduir a menys de la meitat les vendes de paquets de cigarrets que es venien el 2005 en comparació amb 2015.
La majoria de fumadors catalans es van iniciar en el tabac quan eren adolescents, un grup de població en què l’ús de tabac ha experimentat un descens, passant del 23 % l’any 2004 a l’11 % el 2014. Per últim, el consum de tabac és més prevalent entre els homes que entre les dones, en tots els grups d’edat, i es concentra especialment en el grup de 25 a 34 anys, així com entre els homes de classe social més baixa i les persones de nivell d’estudis secundaris.
