S'hi poden veure bona part de les bombes que van caure a la ciutat durant els anys de guerra. És un mapa interactiu, i si fem la cerca per carrers, podem saber si va caure algun obús a prop de casa nostra. I encara més, en aquesta base de dades s'hi troben, per noms i cognoms, bona part de les víctimes que van causar les explosions. És un recopilatori impulsat pel laboratori de dades d'aquesta casa, el BTV datalab, que n'ha fet una recerca exhaustiva. XAVIER MUIXÍ, director d'Informatius de BTV "Els periodistes estem descobrint que podem interactuar amb els ciutadans, no només explicar les coses d'una manera unidireccional sinó fer-ho d'una manera interactiva. És una manera d'apropar la informació a la gent i que la gent hi pugui accedir d'una manera molt més directa." Com a punt de partida, treballs d'investigació previs, com la base de dades del Memorial Democràtic o el testimoni de l'historiador Joan Villaroya. Partint de llistats d'hospitals i cementiris, Villaroya va documentar més de 2.200 morts. JOAN VILLARROYA, historiador "Jo tenia el dubte, i tinc, que potser alguna persona no es va trobar ni al nivell de posar 'restes'. Per això sempre diem que aquests hi són i pensem que no ens equivoquem; i també pensem que, amb tot el què hem mirat, no pot faltar gaire per arribar al final, però n'hi falten." De fet, al seu llistat, BTV hi ha pogut afegir 175 víctimes més. Els que s'han documentat són els 19 bombardejos que van causar més víctimes. Van ser prop d'un centenar d'explosions repartides per bona part de la ciutat.
El web documental ‘Barcelona: 800 dies sota les bombes‘, que ha desenvolupat el BTVDatalab, vol ser una via per acostar els barcelonins a la realitat de la Guerra Civil d’una manera interactiva. S’hi poden consultar, per exemple, les bombes que van caure en un carrer concret o els refugis que hi havia a la zona. I es pot fer, a més, mirant-ho sobre un mapa de la Barcelona actual o bé veient-ho en un plànol de la ciutat de 80 anys enrere.
Més enllà de localitzar els punts concrets on van produir-se explosions, el projecte també vol posar nom i cognoms a les víctimes. Per això, partint de treballs d’investigació previs, com la base de dades del Centre d’Història Contemporània de Catalunya o el testimoni de l’historiador Joan Villarroya, BTV ha fet una recerca exhaustiva. S’han documentat 2.404 víctimes, de les quals se n’han pogut identificar, amb noms i cognoms, 2.071.
Per recuperar la memòria dels qui van perdre la vida en les explosions, s’han recollit també testimonis de familiars directes dels qui van morir, testimonis que expliquen què va passar i com van afectar aquests fets a cada família. Són històries de persones tan diverses com un notari, un escriptor, un membre de l’exèrcit republicà o un agent dels serveis secrets francès. La recerca, però, no s’atura aquí i BTV continua buscant testimonis per incorporar-los a un web que vol ser un projecte viu. Els qui vulguin participar en el projecte poden fer-ho a través del correu electrònic guerracivil@btv.cat.
El treball documental s’ha elaborat coincidint amb l’any del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, que va començar el 17 de juliol de 1936. I precisament es publica aquest cap de setmana, quan es compleixen 79 anys del primer bombardeig aeri nocturn que va patir la ciutat.
