L'agenda de Can Vies comença ja a anar força plena. A poc a poc, el local autogestionat torna a la normalitat. Ha costat, han calgut mesos de reconstrucció. No va ser fins al mes de novembre passat que els col·lectius que gestionen l'edifici van tornar a obrir portes. Encara falten acabar alguns detalls, sobretot al pis de dalt, però donen més o menys per acabades les obres. Uns treballs que van ser possibles gràcies al Verkami que van engegar i amb el qual van recaptar 90.000 euros. El conflicte de Can Vies va ser un punt d'inflexió. Segons els membres del col·lectiu, hi ha clarament un abans i un després de l'intent de desallotjament i de l'enderroc parcial, que va destruir part de l'edifici i va canviar-ne la fesomia. El pati de l'entrada era abans un espai tancat. "El projecte ha agafat més ressò. Abans costava més i era un entorn més pròxim. Ara notem que té una repercussió molt més gran." Això es tradueix amb l'arribada de més i més propostes per aprofitar els espais. Tallers d'arts marcials, de costura, de serigrafia, de teatre, de ioga... La llista és llarga. L'assemblea setmanal és l'òrgan de decisió de l'activitat a Can Vies. Hi participen set col·lectius, però també està oberta a qui vulgui assistir-hi. Des d'aquí es programen, per exemple, els concerts, com aquest en què David Fernàndez, Borja Penalba i David Caño van homenatjar Ovidi Montllor. Unes actuacions que ara no hi ha més remei que fer-les a l'aire lliure. Això els ha dut a replantejar els horaris. Can Vies tanca abans. "Ara és un espai que està gariebé al carrer. Ans això fa adaptar-nos a aquesta realitat." Tot i que l'edifici no està plantejat com a habitatge, els dubtes sobre la seguretat han dut els col·lectius a habilitar les golfes perquè s'hi pugui quedar algú a dormir a vigilar l'espai.

L’edifici conegut com a Can Vies, propietat de TMB, va esdevenir un centre social autogestionat l’any 1997. La cobertura de les vies de Sants i el projecte de construir en aquest punt un accés per pujar al “calaix” i connectar les dues bandes del barri obligava a enderrocar l’edifici. Després d’una llarga batalla judicial, el migdia del 26 de maig de 2014 es va executar el desallotjament i aquella mateixa tarda va començar l’enderroc. Al vespre hi va haver la primera d’una sèrie de manifestacions que van acabar en batalles campals als carrers de Sants. L’Ajuntament, aleshores governat per CiU, cridava al diàleg amb els membres del centre ocupat, però no desistia en l’enderroc. Després de nit rere nit d’aldarulls, finalment el govern municipal es va fer enrere en la decisió i els membres de Can Vies van iniciar la reconstrucció.

El projecte de micromecenatge per recaptar diners per reconstruir Can Vies va aconseguir 90.000 euros, dels quals -asseguren els col·lectius que ho gestionen- un 60 % es van dedicar a aquesta tasca i la resta a pagar despeses judicials derivades dels incidents posteriors al desallotjament. Arquitectes i altres professionals del sector de la construcció van col·laborar gratuïtament en les tasques de reconstrucció, que van durar mesos.

Can Vies reneix reforçat

El novembre de l’any passat, Can Vies va reobrir portes i va començar a acollir activitats. La fesomia de l’edifici ha canviat: a causa de l’enderroc de l’antiga capella, que ocupava el 40 % de l’espai, ara l’entrada està precedida d’un pati. Això ha fet canviar algunes dinàmiques com, per exemple, l’hora que Can Vies tanca portes: a les 22 h entre setmana i mitja hora més tard els caps de setmana. Els concerts més grans es feien justament a l’espai enderrocat, que ara és una plaça.

L’assemblea setmanal és l’òrgan de decisió de tota l’activitat que es fa a Can Vies. Hi participen set col·lectius (La Burxa, els Joves de les Terres de l’Ebre, la Trama Feminista, Negres Tempestes, la Comissió Antirepressiva de Sants, la Comissió Permanent de l’Assemblea de Sants, el Col·lectiu de Cinema i els Músics Can Vies), però també està oberta a tothom que vulgui assistir-hi.

Des d’aquesta assemblea es decideixen els tallers i activitats que es duran a terme a Can Vies. Molta gent -asseguren- s’ha ofert a impartir-ne de manera gratuïta. N’hi ha de molt diversos: ioga, arts marcials, costura, teatre, electricitat… La llista és llarga. També s’hi programen concerts oberts al barri. Els col·lectius que gestionen Can Vies asseguren que, en aquesta nova etapa, reben cada cop més propostes d’activitats, perquè el seu ressò va ara més enllà del barri de Sants i s’escampa per tota la ciutat.

Futur incert per l’oposició veïnal i política

Ara, el futur de Can Vies encara no és segur. El govern de Barcelona en Comú s’ha mostrat disposat a mantenir-lo en peu, si els veïns hi estan d’acord, però fa només un mes la majoria de l’oposició (inclòs el PSC, nou soci del govern) va demanar-ne l’enderroc.

Alguns veïns, agrupats en l’associació Adéu Can Vies, es queixen que aquests dos anys “l’edifici ha continuat molestant” i que “de tasca social, res de res”. En declaracions a Barcelona FM, Mercè Fatjó, membre de l’esmentada plataforma 2000, ha explicat que s’han reunit en un parell d’ocasions amb els responsables de Can Vies i no hi ha manera de posar-se d’acord. Aquests veïns diuen que les úniques activitats que tenen èxit a Can Vies són les festes nocturnes, i que fan molt soroll. Des d’Adéu Can Vies només preveuen la possibilitat d’enderrocar l’edifici i, si de cas, fer un equipament nou per a les entitats del barri als 80 metres quadrats que quedin lliures. Fatjó també es queixa que “ens hem reunit amb tots els partits polítics, però l’alcaldessa Colau no ens ha volgut rebre“.

Un portaveu de Can Vies que s’identifica com a Pau Guerra, ha dit també a Barcelona FM que la majoria dels veïns de Sants coneixen i valoren l’activitat que s’hi fa. Segons Guerra, els que més se’n queixen són “dues o tres persones que fan molt soroll”, amb qui reconeix que s’ha reunit sense gaire èxit. Pau Guerra diu que Can Vies no pot canviar de lloc, perquè és un símbol de la resistència contra la forma en què els rics i l’especulació modelen la ciutat, i confessa que els aldarulls d’aquests dies a la Vila de Gràcia li recorden els de fa dos anys a Sants: “Hi ha diferències, però la lluita del Banc Expropiat és la mateixa: contra aquest model de ciutat que ens estan imposant, contra l’especulació immobiliària, contra l’ennobliment.”