Aquesta fotografia va ser el començament de la carrera de Manel Armengol. La imatge dels grisos pegant Ferran Garcia Faria, el senyor gran que està amb les mans al cap, es va convertir en una icona de la ciutat. Era l’1 de febrer de 1976, tres mesos després de la mort de Franco. MANEL ARMENGOL, fotògraf "Va ser la gran manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya, que agrupava totes les associacions veïnals, els sindicats –il·legals, encara, en aquells moments-, els partits polítics. Tenia una càmera a les mans, i amb aquella violència de la policia sobre la gent que estaven asseguts a terra, em va provocar una reacció que no vaig témer res, em vaig aproximar força als fets. Es van publicar a tot arreu, al ‘New York Times’, al ‘Newsweek’, al ‘Times’, van tenir una gran repercussió, aquelles fotografies." A partir d’aleshores, l’Eixample es va convertir en el seu escenari de treball. Hi va viure durant 40 anys. Un Eixample que recorda, tot i ser el centre de les grans manifestacions, com un lloc tranquil, similar a un poble. També hi va projectar una mirada més poètica. MANEL ARMENGOL, fotògraf "La Pedrera ningú no se la mirava, tothom deia, ui quin edifici més fosc, més negre... no hi havia llum als passadissos... (...) però jo vaig gaudir moltíssim en aquella casa perquè just acabava de fer un... acabava de tenir un accident molt greu, que em vaig quedar durant tres anys fora de circulació, i el primer treball que vaig fer durant aquells anys, amb unes pel·lícules que tenia caducades a la nevera, vaig... pujava a les nits a fotografiar les xemeneies que hi ha a dalt al terrat." Aquestes imatges sobre arquitectura van ser fruit d’una llarga convalescència mentre vivia en un petit estudi de La Pedrera. La sèrie dels terrats ha deixat per a la història algunes de les imatges més enigmàtiques de l’Eixample.
Manel Armengol va néixer el 29 d’octubre de 1949 a Badalona i va estudiar periodisme a Barcelona. La primera manifestació per l’amnistia, l’1 de febrer de 1976, que exigia l’amnistia per als 600 presos polítics que hi havia a les presons espanyoles, el va convertir en fotògraf i va captar les imatges que van determinar el seu futur professional.
La manifestació la convocava la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, amb l’Assemblea de Catalunya, entre altres organitzacions polítiques i sindicals, encara clandestines. Tot i la prohibició, van decidir fer una concentració al passeig de Sant Joan. Després van fer una marxa fins a la presó Model. Hi van assistir activistes com Lluís Maria Xirinacs, Joan Reventós, Ramon Trias Fargas, Miquel Roca, Josep Pallach, Xavier Folch, Marta Mata, Pere Portabella, Quico Pi de la Serra o Heribert Barrera. De manifestacions n’hi va haver dues: el 8 de febrer la gent tornava a sortir al carrer amb el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Però Armengol, que va viure 40 anys a l’Eixample, a banda de les escenes convulses de la Transició i les mobilitzacions ciutadanes de l’època, ens ha deixat també una imatge més poètica de la ciutat, de la gent al carrer i de l’arquitectura. Destaquen les xemeneies de la Casa Milà, la Pedrera, amb treballs com El jardí dels guerrers (1987).
