Després de condemnar els aldarulls, Ada Colau ha recordat que, després d’entrar al poder, va veure que el govern de Trias havia estat pagant un lloguer per aquest local per evitar que el propietari denunciés l’ocupació als jutjats i s’acabés produint el desallotjament. El govern actual va deixar de pagar-lo —5.500 € mensuals, segons l’alcaldessa— d’acord amb el col·lectiu ocupa, que no volia cap “paternalisme” per part del consistori, en paraules de la mateixa Colau.

L’alcaldessa Colau ha explicat que no entén que des del col·lectiu s’apunti l’Ajuntament com a culpable del desallotjament, ja que l’ordre la van donar els jutjats responent a la demanda de la propietat del local, i va ser executada pels Mossos d’Esquadra.

En una entrevista a Barcelona FM, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, ha explicat que van obrir converses amb el col·lectiu per poder traslladar les activitats del centre autogestionat en alguna altra ubicació del barri. Badia ha reconegut que “part de la seva idiosincràsia es regia per la desobediència” i que el diàleg no va prosperar perquè els ocupants es volien mantenir al local on estaven.

El cas Asens torna a l’arena política

En la mateixa entrevista, Colau ha tornat a parlar sobre l’anomenat cas Asens, el suposat cas de coacccions del tercer tinent d’alcalde a una advocada perquè el manter que va agredir un agent de la Guàrdia Urbana no ingressés a la presó. Ni Asens, ni la lletrada del gabinet Molins i Silva (contractat per l’Ajuntament) no han parlat sobre l’escàndol. L’alcaldessa, en canvi, ha tornat a defensar que no hi va haver cap tipus d’ingerència i ha afirmat que tot podria ser un malentès. Colau ha evitat reprovar Asens, en espera de parlar amb totes les parts, però ha reconegut que es podria haver equivocat.