Són imatges d'un tros de l'aqüeducte romà que es va trobar el 2004 a Sant Andreu. Des de llavors, les restes estan tapades en espera que s'executi algun projecte per adequar i museïtzar aquesta zona. CARME MIRÓ, responsable del Pla Barcino "Hi ha un pla anomenat els jardins del molí de Sant Andreu. És a on es vol recuperar realment aquesta història del rec, el paisatge del rec, el tipus de vegetació que hi havia a l'entorn del rec, també horts, i a on es pogués veure el rec i l'aqüeducte." Des de fa tres anys, un centenar d'arqueòlegs, historiadors, geògrafs i arquitectes investiguen els dos mil anys d'abastament d'aigua a la ciutat. El nou conveni signat entre l'Ajuntament i la Fundació Agbar permetrà acabar la recerca documental i el treball per referenciar els plànols antics del rec. També s'elaborarà un webdoc interactiu que servirà per explicar la història del rec Comtal. CARME MIRÓ, responsable del Pla Barcino "Podrem veure la història, com ha evolucionat, tenir contacte amb gent que l'ha viscut de jove perquè aquí no fa gaire anys encara la gent es banyava al rec. També podrem veure la importància de l'aigua. L'aigua com a bé de vida i com genera paisatge i com dibuixa la ciutat. I després també veure les paraules dels experts." La recerca es materialitzarà els propers anys en diferents projectes de preservació de les dues infraestructures. De fet, ja s'està actuant al barri de Vallbona i l'any vinent començaran les obres per museïtzar l'espai de la plaça de les Glòries, on s'han trobat les darreres restes.
El conveni també permet crear un webdoc interactiu. A través de vídeos d’entrevistes a veïns, historiadors i arqueòlegs; fotografies i il·lustracions històriques; recreacions 3D o plànols cartogràfics antics, els internautes podran construir la seva pròpia experiència del rec Comtal.
El rec Comtal i l’aqüeducte romà són dues infraestructures que durant gairebé dos mil anys van proveir d’aigua la ciutat. L’aqüeducte romà, construït per demanda de l’emperador August, conduïa durant aproximadament 13 quilòmetres l’aigua pura des de la zona del Besòs fins a Ciutat Vella. A l’època romana, l’aigua era un dret i qualsevol persona havia de tenir-hi accés lliure. Des de l’aqüeducte romà es bifurcava l’aigua per a usar-la per a beure, per la indústria o, fins i tot, per a les termes.
El rec Comtal va abastar d’aigua la ciutat de Barcelona fins al segle XIX i, observant la geografia actual, la séquia passaria pels districtes de Ciutat Vella, Sant Martí, l’Eixample, Sant Andreu i Nou Barris. Durant l’època medieval, l’aigua servia per moure els molins i generar riquesa, tot i que en aquell moment passa a ser controlada per l’autoritat a canvi d’uns tributs.
La Fundació Agbar va començar a col·laborar amb l’Ajuntament fa tres anys. De fet, gràcies a la recerca feta per un centenar de persones s’ha pogut identificar bona part dels elements de la séquia comtal i la seva evolució. Precisament, les darreres troballes s’han fet a la plaça de les Glòries i al carrer del Dos de Maig. Això també ha accelerat la creació, en un futur, d’un eix interurbà naturalitzat per protegir el rec Comtal.
