"Això és molt llarg. Després anem pels carrerons. Ho fem així? D'acord, doncs vinga, anem cap allà." Així iniciava aquest grup de quatre voluntaris la tasca que des de la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar se'ls havia encomanat. Pentinar tots i cadascun dels carrers d'una porció del barri Gòtic per tal de comptabilitzar les persones que dormen al carrer en aquesta zona. Com ells, un total de 930 voluntaris, repartits en 216 grups, han dut a terme el recompte més minuciós que s'ha fet mai. No s'ha deixat cap racó de Barcelona per explorar. Els voluntaris són conscients que la seva tasca va molt més enllà de contar persones sense sostre. "És, una vegada més, posar en relleu quantes persones viuen al carrer. Una realitat que moltes vegades molta gent té els ulls tancats i no veu què és el que passa al seu voltant." "És una tasca important per sensibilitzar-nos de la situació de moltes persones que viuen al carrer aquí a Barcelona." D'una manera gens intrusiva, un per un, els voluntaris han pres nota de les localitzacions on han trobat gent dormint al carrer. A través d'aquesta aplicació han omplert un qüestionari molt bàsic on hi han especificat el gènere, si els acompanyava algun animal i si es trobaven al ras o a cobert. Aquesta és la quarta vegada que es fa un recompte d'aquestes característiques a la ciutat de Barcelona. La xarxa d'Atenció a Persones sense Llar n'havia fet dos el 2008 i el 2011, i l'any passat va ser la Fundació Arrels qui se'n va encarregar. "El recompte de persones sense llar es complementarà amb un cens que farà la Fundació Arrels, també de nit, a principis de juny. Es farà servir una metodologia diferent per aconseguir informació detallada sobre les persones que dormen al carrer." Se'ls preguntarà, entre d'altres coses, si tenen malalties, si van al metge, si han patit agressions i quina és la seva situació al país.
Un total de 930 voluntaris, repartits en 216 grups, han dut a terme el recompte de persones que dormen al carrer més minuciós que s’ha fet mai. Per primera vegada no s’ha deixat cap racó de Barcelona per explorar. Els voluntaris de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar s’hi han entregat de ple, conscients que la seva tasca va molt més enllà de comptar sense sostre. “Aquesta és una realitat que molta gent passa per alt i aquest recompte serveix per denunciar-ho”, explica Cari McCay, la coordinadora dels voluntaris que s’han encarregat de pentinar el barri Gòtic. “És una feina important que serveix per sensibilitzar-nos de la situació en què viuen moltes persones a la ciutat de Barcelona”, afegeix Gabriel Ubieto, un dels voluntaris.
D’una manera gens intrusiva, un per un, els voluntaris han pres nota de les localitzacions on han trobat gent dormint al carrer. Ho han fet a través d’una aplicació de mòbil mitjançant la qual han omplert un qüestionari molt bàsic en què han especificat el sexe, si els acompanyava algun animal i si es trobaven al ras o a cobert. Les dades les rebien en temps real al centre de control situat a la seu de la Cooperativa Suara. El fet que es vulgui tenir controlat el sexe de les persones al carrer respon també a la voluntat d’aclarir quin percentatge d’aquestes persones són dones. Segons la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar, elles pateixen més discriminació que els homes quan es veuen obligades a viure al carrer.
Per districtes, així és com ha quedat el recompte, encara provisional:
Ciutat Vella – 185 persones
L’Eixample – 220 persones
Sants-Montjuïc – 144 persones
Les Corts – 45 persones
Sarrià – Sant Gervasi – 58 persones
Gràcia – 46 persones
Horta-Guinardó – 30 persones
Nou Barris – 30 persones
Sant Andreu – 18 persones
Sant Martí – 135 persones
Aquesta és la quarta vegada que es fa un recompte d’aquestes característiques a la ciutat de Barcelona. La Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar n’havia fet dos el 2008 i el 2011, i l’any passat va ser Arrels Fundació qui se’n va encarregar. El recompte de persones sense llar es complementarà amb un cens que farà Arrels Fundació, també de nit, a principis de juny. Es farà servir una metodologia diferent per aconseguir informació detallada sobre les persones que dormen al carrer. Se’ls preguntarà, entre altres coses, si tenen malalties, si van al metge o si han patit agressions.
La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha recordat que, tot i que Barcelona ha activat polítiques socials per atendre les persones sense sostre, aquest no és un fenomen només de ciutat. Per Ortiz, “ha d’haver-hi un pla de país”, ja que ha recordat que molts dels sense sostre vénen d’altres pobles i ciutats on no hi ha serveis que puguin atendre’ls.
