Els advocats de l'Associació per a la Defensa dels Drets Humans eren l'última resistència a l'acord que ja havien pactat els Mossos i els familiars de Benítez. Per aquest motiu, la resta de parts n'havien demanat l'expulsió com a acusació popular, però aquest mateix matí s'ha desestimat. Només podia evitar el judici un nou pacte "in extremis" i finalment s'ha produït. Els sis mossos d'esquadra acusats de la mort de Benítez han acceptat ser condemnats per un delicte d'homicidi imprudent greu i un altre contra la integritat moral. ((post-po)) En total, dos anys de presó, de manera que no hi hauran d'ingressar. També se'ls ha inhabilitat dos anys, i durant cinc no podran fer patrullatge al carrer. A més, hauran d'indemnitzar la germana de Benítez amb 150.000 euros, que pagarà de forma subsidiària la Generalitat. L'acord descriu que els agents van causar fins a una quinzena de lesions a la víctima i que aquestes van ser una de les causes de la mort. Una actuació, segons es reconeix en l'escrit, "excessiva i desproporcionada". "Tanto en la duración temporal, que pudo ser superior a los 12 minutos, el número de Mossos intervinientes, hasta ocho, que son los ya reseñados, com en la fuerza física ejercida." Un a un, els acusats han acceptat el pacte. També els dos agents que van encobrir els fets i que han acceptat una pena de tres mesos. Per la defensa, suposa aconseguir dos objectius. JOSÉ MARÍA FUSTER-FABRA, advocat dels Mossos d'Esquadra "Dues línies vermelles: no ingrés a la presó i no expulsió del cos" Que els mossos no poguessin tornar a exercir era una de les pretensions de l'acusació popular. Però les reticències de la fiscalia a arribar a judici i la incertesa d'un procés amb jurat, els ha portat finalment a acceptar un acord que com a mínim assegura una condemna. ÀLEX SOLÀ, advocat de l'Associació per a la Defensa dels Drets Humans "Els Mossos d'Esquadra que patrullen ara al carrer avui tenen un argument per anar vigilant amb el què fan, perquè es poden quedar sense feina, sense sou". La Generalitat ja s'ha compromès, segons ha anunciat un advocat defensor, a revisar els protocols sobre reduccions policials.
Els agents seran condemnats en total a dos anys de presó que no hauran de complir perquè no tenen antecedents. A més, els policies queden inhabilitats durant dos anys i hauran d’estar-ne cinc sota llibertat vigilada, fet que inclou la prohibició durant aquest temps de patrullar al carrer. Se’ls condemna també a indemnitzar la germana de Benítez amb 150.000 euros, que haurà de pagar la Generalitat com a responsable subsidiària dels fets.
En la sentència, acordada a última hora, els mossos reconeixen reiteradament que van actuar “de forma excessiva, desproporcionada” i que en van ser “conscients”. També admetren que van “provocar” en Benítez un “estat d’estrès”, que afegit a diversos “cops de puny, de genoll i de peu i a l’ús de la porra”, el van portar a la “inconsciència i la “parada cardiorespiratòria”. El mateix escrit determina que la causa de la mort van ser fins a una quinzena de lesions causades pels acusats afegides a altres tres “mecanismes”: la dolència cardiaca que patia Benítez (Wolf-Parkinson-White), el consum de cocaïna en les hores anteriors i la mateixa contenció amb el conseqüent estrès que li va generar.
Aquest dilluns havia d’arrencar el judici per la mort de l’empresari a l’Audiència de Barcelona. La defensa dels mossos acusats i la família de Benítez ja havien arribat prèviament a un acord, al qual s’oposava, però, l’acusació popular, representada per l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH). Després, la fiscalia es va sumar a la petició d’expulsar l’acusació popular de la causa per intentar mantenir el pacte assolit, però en una resolució notificada a les parts aquest mateix dilluns, abans d’arribar a l’acord final, el TSJC ho ha descartat.
Finalment, l’ACDDH ha decidit “avenir-se als termes de la sentència” perquè “l’esperit essencial de les pretensions de l’Associació ha estat atès de manera raonable”. En un comunicat, l’entitat qualifica de “desterrament” del barri del Raval la prohibició als agents d’acostar-se a 1.000 metre s del carrer de l’Aurora on van succeïr els fets. I conclou que la condemna “assegura la no impunitat” i “genera un precedent important en clau de prevenció”. En aquest sentit, un dels advocats de la defensa, Josep Lluís Florensa, ha anunciat en la vista d’avui que la Generalitat es compromet a revisar els protocols policials sobre reduccions.
