L'Ajuntament s'ha posat al costat de les entitats socials per tirar endavant la llei d'habitatge i la pobresa energètica després del revés del Govern espanyol. Sobre la taula, propostes concretes com obrir una línia permanent d'ajuts al lloguer, i un objectiu comú: que els articles no suspesos s'apliquin al més aviat possible i que es busquin eines legals alternatives per esquivar la suspensió del Constitucional. ADA COLAU, alcaldessa de Barcelona "El fet que l'estigui recorrent el govern en funcions del Partit Popular, no ens pot fer desentendre de les obligacions que entenem que tenim com a administració pública en matèria de dret a l'habitatge i, per tant, seguirem actuant amb totes les eines disponibles per aconseguir els mateixos objectius." Segons dades de l'Ajuntament, des del gener, la llei catalana ha permès evitar prop de 640 desnonaments i s'ha aconseguit que 550 pisos com aquest [ARXIU PIS SAREB] passin a lloguer social. Denuncien que ara, amb part de la llei suspesa cautelarment, queden a l'aire processos que s'havien engegat. En concret, s'hauran d'aturar 149 cessions de pisos a lloguer social i la negociació d'un preu assequible per a 81 famílies. Tot plegat, 24 hores abans de la reunió que les mateixes entitats i l'Ajuntament mantindran demà amb la Generalitat. Una trobada de la qual les entitats esperen sortir amb propostes concretes. CARLES MACÍAS, portaveu de la PAH "L'objectiu d'aquest document és anar demà i sortir d'allà amb accions concretes. El que no volem és anar a un espai on ens trobem, ens fem fotos, fem grans discursos però no aterrem, no concretem, en propostes." Des de l'Ajuntament proposen a més que es creï una comissó de seguiment perquè més enllà de dies puntuals es puguin coordinar i avaluar les accions.
El grup promotor de la ILP de l’habitatge considera que amb el recurs al Tribunal Constitucional el Govern espanyol en funcions vol dificultar l’aplicació del text que es va aprovar el juliol de l’any passat arran d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels moviments del dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica.
Des de la PAH, Carlos Macías ha llançat una petició a la Generalitat i el Parlament per “generar nous instruments legals” per compensar els articles congelats pel Tribunal Constitucional. Aquest mateix matí, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha declarat la guerra al PP i ha assegurat que la campanya electoral per al 26 de juny serà “un malson” per als populars.
L’alcaldessa, Ada Colau, ha deixat clar que el consistori seguirà treballant per garantir els drets de les persones desnonades que fixa la normativa catalana, i ha afirmat que “si no és amb aquesta llei serà amb altres instruments”. Colau ha destacat la feina que ha pogut fer el consistori amb l’aplicació de la Llei 24/2015, des del mes de gener. L’Ajuntament ha pogut aturar 639 desnonaments, ha gestionat la cessió de 550 pisos buits per a habitatge protegit i s’ha negociat el lloguer social per a 104 famílies. L’alcaldessa alerta, però, que la suspensió cautelar deixa enlaire la cessió de 149 pisos buits.
El dret a l’habitatge va ser una de les principals reivindicacions que es van sentir durant la manifestació del Primer de Maig per part dels sindicats i de polítics com el líder d’ERC i vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
