"Campament" en àrab. Aquest és el nom amb el qual han rebatejat l'edifici conegut com El Borsí. I aquesta, la llista que els ocupants han penjat aquesta tarda amb les necessitats per adequar-lo. Hi ha veïns que estan disposats a donar-los suport. PAULA EZKERRA, veïna "Los espacios públicos tienen que ser manejados por los ciudadanos y no por los políticos para beneficios de los políticos." Les entitats veïnals, però, fa temps que reclamen que l'espai es destini a equipaments. Fa uns mesos ho van fer saber als responsables del districte i ara confien que l'ocupació serveixi per desencallar-ne la recuperació. TERESA CAJA, presidenta AV i Comerciants Avinyó "És possible que això sigui un detonant perquè s'adonin. És una incoherència que si està en mal estat es tingui quasi set anys tancat sense fer res." L'edifici es va tancar el 2009, quan era la seu de l'Escola de Disseny i Art la Llotja. Després del despreniment d'un fals sostre, els tècnics van aconsellar-ne la clausura. Des d'aleshores, aquests 4.000 metres quadrats, propietat del Departament d'Economia, han estat en desús. La Generalitat ha "L'Associació de Veïns estava demanant a la propietat que els deixés entrar a l'edifici per poder veure en quin estat es troba. Ara també estan disposats, diuen, a parlar amb els ocupants de l'espai per treballar en un projecte comú." Fonts municipals han confirmat que l'Ajuntament es planteja l'adquisició de l'edifici i que s'han iniciat converses amb la Generalitat. En el que estan d'acord les dues administracions és a convertir-lo en equipament.

L’edifici ocupat s’ha rebatejat amb el nom de Mukhayyam, que significa “campament” en àrab, perquè segons el col·lectiu que hi ha entrat, es vol convertir en un espai per als refugiats. Els veïns, en canvi, el voldrien convertir en un equipament per al barri. La presidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants d’Avinyó, Teresa Caja, explica que fa uns mesos que els veïns i comerciants de la zona es van reunir amb la regidora de Ciutat Vella, a la qual van fer arribar la seva petició que l’espai es destini a equipaments per al barri. Afegeixen, a més, que no els estranya que finalment hi hagi hagut una ocupació perquè consideren que l’espai ha estat massa temps en desús. Teresa Caja diu, però, que voldria conversar amb els nous ocupants de l’espai per treballar en un projecte comú per a l’espai.

La Llotja és actualment propietat del Departament d’Economia i Patrimoni de la Generalitat, però fonts municipals diuen que volen negociar i que fins i tot s’ha posat sobre la taula una possible adquisició de l’edifici, en el qual l’Ajuntament ha estat històricament interessat. La Generalitat afirma que s’està estudiant quin ús es podria donar a l’espai i que per això fins ara no s’hi ha fet cap reforma. Asseguren que, sigui quin sigui el seu futur, es convertirà en un equipament públic. El veïnat, per la seva banda, demana ser una part activa de les negociacions i també poder fer propostes sobre els futurs usos de l’edifici. També reclamen a la propietat que els deixi veure en quin estat es troba l’immoble, que, asseguren, disposa de tres plantes i un soterrani: un total de 4.000 metres quadrats.

L’antiga Borsa de Barcelona i escola de Picasso i Miró

L’edifici El Borsí es va construir entre els anys 1881 i 1883. Va ser la seu de la Borsa de Barcelona fins a 1936 i des de 1940 acollia l’Escola d’Arts i Oficis de Catalunya, la Llotja. El Consorci d’Educació va decidir tancar-lo de forma precipitada el desembre de 2009 després del despreniment d’un fals sostre. L’alumnat va ser traslladat i l’edifici es va clausurar perquè els tècnics van considerar que estava en mal estat.

L’espai va acollir estudis artístics durant 70 anys, com a escola de belles arts i disseny. Abans hi van estudiar artistes com ara Picasso, Miró, Fortuny i Lola Anglada. Un dels possibles usos que han sorgit aquests anys ha estat la proposta de la productora Mediapro d’ubicar-hi un museu dedicat al director de cinema Woody Allen, que va topar amb un fort rebuig veïnal. En l’actualitat, l’únic ús de l’espai és com a atractiu turístic: desenes de viatgers i fins i tot visites guiades s’aturen cada dia als peus de l’antiga borsa per fotografiar-la, i molts pregunten per què està tancat, o si és un museu.