Unes obres en aquests dormitoris per a interns mantenen tancat el CIE. En concret s'estan acabant d'instal·lar lavabos dins de les habitacions. És un dels requeriments que el jutge va ordenar al Ministeri de l'Interior per millorar les condicions de vida al centre, que té una capacitat de 210 places. També s'han eliminat ara les mampares que separaven els interns dels visitants. Característiques, a parer del jutge, més pròpies d'una presó que d'un centre per a estrangers pendents de ser expulsats del país, molts d'ells traslladats fins aquí des d'altres punts de l'estat i retinguts pel fet de no tenir papers. A tot això s'ha d'afegir l'ombra dels maltractaments que ha planat en aquests 10 anys sobre el centre de la Zona Franca, que va encendre la metxa dels moviments que en demanen el tancament. Van ser, però, tres morts d'interns, entre 2010 i 2013, les que van donar el senyal d'alarma. I tot i que els casos van arxivar-se, el rebuig al CIE s'ha acabat estenent també a l'esfera política. En diverses ocasions l'han visitat diputats per comprovar-ne les condicions. I més recentment, tots els partits del Parlament, tret del PP i Ciutadans, han instat el Govern espanyol a tancar els CIE, de forma progressiva, però definitiva.

L’advocat de la plataforma Tanquem els CIE, Andrés García Berrio, ha explicat a Barcelona FM que l’obertura del centre podria ser “imminent, especialment a partir del 15 d’abril”, i ha afirmat que cal “posar el cos” per fer valer la “voluntat democràtica” que no es torni a obrir el CIE. Amb aquest objectiu s’ha convocat una manifestació a la plaça d’Urquinaona a les 19 h el dia que el centre reprengui l’activitat.

El CIE de Barcelona està tancat des del novembre passat per obres. Després de diverses denúncies d’entitats de drets civils i del síndic de greuges, el jutge va ordenar al Ministeri de l’Interior que millorés les condicions de vida al centre, que té una capacitat de 210 places. Per exemple, s’hi estan instal·lant lavabos dins de les habitacions, i s’han eliminat les mampares que separaven els interns dels visitants. Característiques, a parer del jutge, més pròpies d’una presó que no pas d’un centre per a estrangers pendents de ser expulsats del país.

El CIE no és penitenciari, sinó que es tracta de l’equipament on són traslladats els estrangers que la policia enxampa sense papers, aquí o en altres punts d’Espanya. De fet, molts d’ells són traslladats fins aquí des d’altres punts de l’estat i retinguts fins que són deportats al seu país d’origen.

L’ombra de possibles maltractaments ha planat sobre els 10 anys d’història del centre de la Zona Franca. Això va encendre la metxa dels moviments que en demanen el tancament. Van ser, però, tres morts d’interns, entre 2010 i 2013, les que van donar el senyal d’alarma. Tot i que els casos van arxivar-se, el rebuig al CIE ha acabat arribant també a l’escena política. En diverses ocasions l’han visitat diputats per comprovar-ne les condicions. I més recentment, tots els partits del Parlament, tret del PP i Ciutadans, van instar el Govern espanyol a tancar els CIE, de forma progressiva, però definitiva.