És el camp de les Filatures. El va fer construir Camil Fabra a la dècada de 1880 perquè hi jugués l'equip de futbol format pels treballadors de la seva fàbrica. El 1903 la indústria tèxtil andreuenca es va fusionar amb la multinacional Coats i el camp de futbol es va millorar. PERE FERNÁNDEZ, Amics de la Fabra i Coats "El van ampliar i hi van posar gespa. Mira si vam arribar a promocionar, perquè jo també havia jugat a futbol, que vam arribar a Segona Divisió!" A partir de llavors, l'empresa tèxtil va ampliar les instal·lacions esportives amb l'objectiu d'oferir nous avantatges socials als treballadors i a les seves famílies. S'hi van construir una pista esportiva, quatre pistes de tenis i una piscina. PERE FERNÁNDEZ, Amics de la Fabra i Coats "Aquí vaig aprendre a nedar, vaig aprendre a jugar a futbol, a jugar a tenis. Cada dissabte i diumenge estàvem aquí." Les famílies dels treballadors de la fàbrica tenien accés gratuït a les instal·lacions. Els veïns de Sant Andreu també les podien usar però havien de pagar una quota. Se'ls anomenava socis protectors. Si hi havia partit de futbol, un diumenge s'hi podien aplegar fins a 12.000 persones. PERE FERNÁNDEZ, Amics de la Fabra i Coats "El diumenge estava ple de gent. Havies de demanar pista quatre o cinc dies abans. Al ser de franc només t'havies de comprar uns pantalonets blancs i unes sabatilles esportives perquè les raquetes i les pilotes també te les deixaven." El 1965 la Fabra i Coats va vendre les instal·lacions esportives al FC Barcelona. Els treballadors de la fàbrica, però, van seguir usant les instal·lacions de forma gratuïta fins a 1985, quan les va comprar el Club Natació Sant Andreu.
Uns joves treballadors de la Fabra i Coats van ser els capdavanters a reclamar un camp de futbol on poder jugar. Es coneixia com el camp de les filatures i es va construir durant la dècada de 1880 a l’espai on actualment hi ha el Club Natació Sant Andreu. Antigament, però, aquest terreny pertanyia a l’empresa Fabra i estava situat a l’antic passeig de Sant Eulàlia. Amb la fusió amb els anglesos Coats, es van ampliar i millorar les instal·lacions. L’entitat va passar a anomenar-se Club Esportiu Fabra i Coats.
Els treballadors de la fàbrica i la seva família tenien accés gratuït al servei d’esports. El Pere Fernández, extreballador de la fàbrica i president de l’entitat Amics de la Fabra i Coats, diu que hi havia un camp de futbol, quatre pistes de tennis, una piscina i un camp polivalent. En Pere es recorda que hi passaven molts dissabtes i diumenges. Ell hi va aprendre a nedar. Les instal·lacions també estaven obertes a la resta de veïns, els anomenats “socis protectors” perquè pagaven una quota. Els diumenges que hi havia partit hi podia arribar a haver unes 12.000 persones.
El 1965 la Fabra i Coats va vendre les instal·lacions esportives al FC Barcelona. Mentre s’hi entrenava el segon equip d’aquest club, els treballadors de la Fabra i Coats encara poden fer ús del servei d’esports de manera gratuïta. L’any 1985, però, el Club Natació Sant Andreu va comprar les instal·lacions i es va desentendre de la Fabra i Coats.
