És l'autora de l'article número 500.000 de la Viquipèdia, una entrada sobre la pintora noruega Oda Krohg. L'Ester és una viquipedista novella, però, tot i això, ja ha contribuït a redactar 3.000 articles. Aquest divendres ha participat en una viquimarató de tot un matí per ampliar la informació sobre dos compositors: Enric Granados i Enric Morera. ESTER BONET, viquipedista "Hi ha molt poca dona editora hi ha poques biografies, i em feia il·lusió que jo, que era una dona que havia editat un article sobre una dona, hagués fet l'article 500.000. Pensava que potser era un canvi per animar la gent." La Viquipèdia va néixer el 2001 i al cap de dos anys va arribar als 1.000 articles. Va ser a partir de 2008 quan va engegar una etapa de fort creixement i el 2010 van assolir els 300.000. A partir d'aleshores, l'augment d'entrades ha estat força constant fins ara. Assolir el mig milió d'articles era una fita que s'havien marcat per commemorar els 15 anys de la versió en català de l'Enciclopèdia i ho van aconseguir només cinc dies abans de l'aniversari. Tot plegat, gràcies a l'aportació de més de 1.500 viquipedistes com l'Àlex que s'encarreguen de farcir-la de contingut. Dels 9 anys que fa que hi col·labora, en destaca un canvi signifiicatiu en la percepció social que se'n té. Assegura que genera cada cop més confiança. ÀLEX HINOJO, viquipedista i director de projectes de l'Amical Viquimèdia Sempre tot el que tu afegeixes ho has de referenciar a un contingut, dir això ho he agafat d'aquest article que diu això, que surt al llibre tal, a la pàgina qual. Aquest és el secret de la viquipèdia, la fiabilitat del projecte està en la capacitat de fer una traçabilitat de les fonts, que el lector pugui anar a la font d'on nosaltres hem tret la informació. Aquesta necessitat de referenciar-ho tot, diuen, també ha dut moltes institucions, sobretot culturals i educatives, a obrir-los les portes de biblioteques i arxius.

El més de mig milió d’entrades que integren la Viquipèdia en català la situen en la 17a posició en el rànquing de versions lingüístiques segons el nombre d’articles. Això, d’un total de prop de 290 llengües en què està disponible l’enciclopèdia en línia. L’actualització constant de la versió catalana és possible gràcies a més de 1.500 voluntaris que hi aboquen coneixements i s’encarreguen de mantenir-la al dia.

De l’evolució al llarg dels anys, el director de projectes d’Amical Wikimèdia, Àlex Hinojo, en destaca, entre d’altres, un canvi substancial en la percepció social de l’enciclopèdia. Hinojo assegura que els articles de la Viquipèdia generen cada cop més confiança entre els usuaris i ho atribueix al fet que tots els continguts que hi apareixen estan referenciats. “La fiablitat del projecte -diu- està en la capacitat de fer una traçabilitat de les fonts, que el lector pugui anar a la font d’on nosaltres hem tret la informació”, explica.

Tot plegat també ha fet que les institucions, sobretot culturals i educatives, se’ls mirin d’una altra manera i que en molts casos posin, a l’abast dels viquipedistes, biblioteques i arxius amb què completar els continguts en línia.

El primer article de la Viquipèdia, àbac, s’hi va penjar el 2001 i , al cap de dos anys, es va arribar al miler. A partir de 2008 va engegar una etapa de fort creixement i el 2010 van assolir els 300.000. Des de llavors, l’augment d’entrades ha estat força constant fins ara. L’article 500.000, que va publicar la viquipedista Ester Bonet, és sobre la pintora noruega Oda Krohg.