"Vergüenza, vergüenza..." Ha estat un dels crits més repetits al llarg de la manifestació. Vergonya, diuen, per les polítiques de la Unió Europea amb els refugiats. L'endemà de l'acord dels 28 amb Turquia, milers de persones han sortit al carrer per mostrar-hi el seu rebuig. Ho han fet a Barcelona, però també a moltes altres capitals europees. ESTELA PAREJA, portaveu de CCAR "Veiem un retrocés en drets i en matèria d'asil inacceptables, i amb aquesta acció volem dir: 'No, no en el nostre nom, prou de racisme institucional a les nostres fronteres'." TONI BORRELL, portaveu de Stop Mare Mortum "Demanem a les institucions que prenguin la seva responsabilitat, que no és una tria, no és caritat, que és la seva obligació i cal que es garanteixi." DAVID KARVALA, Unitat contra el Feixisme i el Racisme "Arreu d'Europa la gent està aixecant la veu contra aquest racisme, aquesta vergonyosa situació de falta de drets humans per les persones refugiades." Convocats per la plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme, més de 500 entitats s'hi han volgut sumar i també hi ha hagut representants polítics, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament. Però el que hi havia avui al carrer eren, sobretot, molts ciutadans disconformes amb com s'estan fent les coses. MARIA SÀNCHEZ "És vergonyós l'acord a què ha arribat la Unió Europea amb el govern turc, és una vergonya per Europa, és una vergonya pels drets humans i és una vergonya per tots com a ciutadans." FRANCESC ESTEFANÍA "És necessari que es respectin els drets humans i aquí s'estan maltractant tots els drets, i convé lluitar per ells." DANIEL GARCÍA "Me parece muy importante que el pueblo pueda manifestarse y que de una vez por todas nos escuchen." Tot i que la qüestió europea se n'ha endut el protagonisme, els organitzadors alerten que la discriminació també és present a la vida quotidiana de la ciutat. ALBA CUEVAS, portaveu de SOS Racisme "És important visibilitzar que el racisme no és una cosa abstracta, sinó que lamentablement afecta el dia a dia de moltes persones." La marxa ha acabat a peu de platja, davant del mateix mar que s'arrisquen a travessar, en condicions molt precàries, milers de refugiats. NEUS MUNTÉ, consellera de la Presidència "Aquesta manifestació tan nombrosa és una bona mostra que Catalunya un cop més està la la vora de les persones que fugen de la guerra, del racisme i del feixisme." ALFRED BOSCH, president del Grup Municipal d'ERC "Per tant nosaltres instem al govern espanyol i les insitucions europees que facin la feina que han de fer i respectin els drets." JAUME COLLBONI, president del Grup Municipal del PSC "Per una visió tancada i contrària als valors europeus la UE i els estats estan impedint el que molts i moltes ciutats com Barcelona reclamen i és que volem ser una ciutat d'acollida." MARTA RIBAS, coordinadora nacional d'ICV "Un acord que ni tan sols respecta els acords i legislació europea ni internacional i és per tant un acord de la vergonya."

Abans de les 17 h, el passeig d’Isabel II s’ha començat a omplir de gent amb banderes i pancartes diverses que han respost a la crida de les entitats per exigir un món en pau i sense fronteres com les que ara mateix barren l’entrada dels refugiats sirians a la Unió Europea. En realitat, eren quatre crides per a una mobilització unitària que ha acomplert l’objectiu d’esdevenir molt àmplia: contra l’acord de la UE amb Turquia per “externalitzar i militaritzar” la frontera europea, contra la islamofòbia que ha esclatat en diverses ciutats europees després dels atemptats del novembre passat a París, contra l’avanç de l’extrema dreta arreu d’Europa i contra la discriminació del col·lectiu lesbià, gai, transsexual, bisexual i intersexual (LGTBI), que també s’ha sumat expressament a la mobilització en suport dels refugiats.

A la manifestació hi han participat unes 5.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, o més de 15.000, segons els convocants. Més de 500 entitats s’han sumat a la convocatòria de la Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) amb el suport de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), SOS Racisme i Stop Mare Mortum. Barcelona ha participat així en una jornada europea de mobilitzacions a més de 40 ciutats amb el lema “Refugees welcome” o “Refugiades, benvingudes”, que té lloc dos dies abans del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial.

El portaveu de Stop Mare Mortum, Toni Borrell, ha volgut denunciar la “situació vergonyosa” que s’està produint a Europa després de l’acord entre la Unió Europea i Turquia, i denunciar que “aquesta subcontractació o externalització dels refugiats a països on es vulneren els drets humans és inacceptable”. Per això, ha dit, la ciutadania va un cop més pel davant del govern i les institucions.

L’Estació de França és on arribava el segle passat el tren conegut com “el Sevillano”, amb el qual molts immigrants van arribar a Barcelona per guanyar-se la vida. El missatge de partida ha estat “tots som migrants”. Al costat de l’estació hi ha hagut durant dècades l’Oficina d’Estrangeria de la Delegació del Govern a Catalunya, on milers d’immigrants han fet cues per tramitar els seus papers. Aquí la reivindicació era derogar la Llei d’estrangeria.

Els manifestants han anat avançat cridant “Cap persona és il·legal”, “Aquesta Europa no és la que volem” o “Corredor humanitari”. El recorregut de la manifestació, que ha sortit de l’Estació de França i ha acabat al passeig Marítim després de creuar la Barceloneta, estava ple de punts simbòlics on els organitzadors han volgut llançar diversos missatges. En un d’aquests punts s’ha muntat un escenari per tocar cançons de rumba catalana.

La següent parada ha estat la plaça d’Antonio López, amb una gran estàtua dedicada a ell, on s’ha aprofitat per denunciar i rebutjar el colonialisme i l’esclavisme amb què empresaris com López van fer la seva fortuna. A partir d’aquí, la marxa ha continuat cap a la Barceloneta amb parades davant del Museu d’Història de Catalunya i a la plaça del Poeta Boscà per denunciar les agressions racistes. Al final de la manifestació diferents músics han cantat cançons reivindicatives.

El punt final, després de travessar el barri pels carrers de la Maquinista, el Baluard i l’Almirall Churruca, ha estat la platja de la Barceloneta: davant de la mateixa mar Mediterrània, on des de l’any 2000 han mort més de 35.000 immigrants (418 des que va començar l’any) intentant arribar a Europa, la manifestació ha reivindicat vies legals i segures per migrar i poder exercir el dret d’asil amb garanties. Per denunciar la manca d’aquestes vies i solidaritzar-se amb totes les víctimes, els manifestants han dibuixat amb peces de roba un camí sobre la sorra de la platja.