La marxa unitària en defensa dels drets de les dones ha estat l'acte central d'aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Un any més, els col·lectius feministes han sortit al carrer per visibilitzar les moltes lluites que, diuen, encara queden pendents. MONTSE BENITO Ca la Dona "El nostre esforç està sortir al carrer i visibilitzar la nostra reivindicacions i que tant les institucions públiques siguin capaces realment de donar passos endavant per aconseguir transformacions socials." NÚRIA CASALS Feministes per la Independència "Ens sembla fonamental que tot el tema de tot el que te que veure amb la perspectiva de gènere atravessi la construcció d'aquest nou pais." ANA MARÍA DOMINGO CCOO "Aquest manifestació suposa un pas endavant pel tema de les dones i el tema de les reivindicacions socials nosaltres en concret reivindiquem tot el tema de les dones i la precarietat." La manifestació ha recorregut els carrers del centre, amb consignes a favor de la igualtat en l'àmbit laboral o de l'eradicació de totes les violències, també les menys visibles, com la pressió per l'estètica que s'exerceix sobre les dones. També hi ha hagut consignes a favor de l'avortament, de la transsexualitat i contra el patriarcat. La marxa ha fet una parada a Foment del Treball, on han penjat un cartell que l'acusava de patronal masclista. El punt final ha estat a la plaça de Sant Jaume, on la Comissió Feminista del 8 de Març, l'organitzadora de la marxa, ha llegit el manifest amb totes les demandes dels col·lectius.
Un any més la manifestació unitària del 8 de març s’ha convertit en un espai on visibilitzar les lluites feministes i les seves reivindicacions, totes recollides en el manifest redactat per la Comissió Unitària del 8 de Març. Al llarg de la marxa s’han sentit consignes a favor de l’avortament amb lemes clàssics com “fora rosaris dels nostres ovaris” a més de reivindicacions en contra de la violència masclista com “cap agressió sense resposta”.
Hi han participat plataformes i entitats com Novembre Feminista, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, sindicats i molts ciutadans anònims. Tots per defensar la diversitat de la dona i, tal com defensa el manifest, el dret a decidir-ho tot: la sexualitat, la maternitat, l’educació, les condicions laborals i el temps lliure.
Des de Ca la Dona, Montse Benito ha assenyalat que surten al carrer per demanar a les institucions públiques que facin “passos endavant per aconseguir transformacions socials”. Tampoc no hi han faltat les Feministes per la Independència, que han demanat que es posin les bases de constitució d’un nou país des de la perspectiva de gènere.
En el manifest, els col·lectius exigeixen que les veus femenines siguin presents a l’esfera pública perquè el país avanci en l’equitat i la justícia. Reclamen lluitar contra la violència masclista però també contra les pràctiques de violència quotidiana invisibilitzades, tant en l’àmbit familiar, com en el laboral o social. Un exemple d’aquestes violències, diuen, és la pressió que s’exerceix sobre la dona per lluir un cos estereotipat, fet que genera frustració, obsessió i riscos per a la salut.
El document també exigeix que les dones transsexuals siguin considerades dones com a tal, sense exclusió ni marginació per ser-ho, i que les empari una llei estatal de transsexualitat. I, un cop més, denuncien que la pobresa té, massa sovint, nom de dona: amb salaris més baixos, contractes a temps parcial o reduccions de la jornada laboral. Un exemple, diuen, és el treball domèstic, que consideren una professió massa feminitzada i sense unes garanties mínimes com és el dret a l’atur.
