A l'Escola Antoni Brusi aquest migdia han dinat sopa vegetal amb galets i pèsols guisats amb porro, pastanaga, patata i tofu. I de postres, un plàtan. És un menú saludable que a la majoria de nens agrada. El problema per a les responsables del menjador és quan un d'ells es nega a menjar-ho. MILI BAREA, responsable del menjador Escola Antoni Brusi "Si li agrada repeteixin i si no volen el que hi ha al plat pactem que mengin com a mínim la meitat." "La principal recomanació de Salut Pública és que durant els àpats els nens decideixen quina quantitat de menjar volen i no pressionar-los perquè s'ho acabin. També es preferible servir-los poca quantitat i donar-los l'opció de repetir. Això sí, sempre és millor que repeteixin el primer plat o bé les fruites fresques que no pas el segon plat, sobretot si és carn." GEMMA SALVADOR, dietista-nutricionista de l'Agència de Salut Pública "El 'no m'agrada' primer ja seria un pas molt important que ho entenguem com a normal. El que podríem recomanar és no encasquillar-se amb la tossuderia de voler que sigui en aquell moment que es provi un determinat aliment." LAIA ASSO, pediatra "A vegades es necessiten fins a 15 oferiments d'aquell mateix aliment abans l'infant l'accepti." La guia de Salut Pública també apunta que a Catalunya 1 de cada 3 nens d'entre sis i dotze anys té excés de pes, un problema que cal detectar de forma precoç i fer-hi un seguiment especialitzat. JOAN GUIX, secretari de Salut Pública "Si no som capaços de corregir això la generació que ara està en els menjadors escolars possiblement tindrà uns nivells de salut pitjors dels seus pares justament per a aquests elements." En casos en què l'infant té molta gana, cal prioritzar els productes vegetals i incentivar l'activitat física.

A Catalunya hi ha excés de pes en la infància. Concretament, un 25 % d’infants tenen sobrepès i un 16 %, obesitat. Per evitar que l’actitud dels adults fomenti la diversificació alimentària sense afavorir conductes poc saludables, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha creat una guia de recomanacions per a menjadors escolars i famílies.

Una de les principals conclusions que conté el document és que l’adult ha d’establir què, on i quan menja l’infant però es recomana que el nen participi en la decisió sobre les quantitats. Segons Salut, d’aquesta manera es contribueix a evitar el malbaratament alimentari i es promou la responsabilitat dels menors amb la seva alimentació. Pel que fa a l’acompanyament de l’adult, s’apunta que ha de ser “respectuós, sense coercions i tenint en consideració els gustos i la sensació de gana dels infants”. Es recorda també que els menors “són capaços de regular la seva ingesta calòrica, que varia d’un àpat a l’altre”.

L’estudi indica que les coaccions perquè els menors mengin poden donar lloc a una resistència a menjar i a crear aversió a certs aliments. No es recomana l’ús de frases per remarcar els beneficis d’alguns aliments, tipus “t’ajudarà a créixer” o “et farà fort”, ja que poden sorgir l’efecte contrari al desitjat perquè els infants associen els aliments que els són menys agradables al gust amb els que són més saludables i en conseqüència en mengen menys. També s’insta a no limitar el consum de pa i aigua, a facilitar un temps no inferior a 30 minuts per menjar amb tranquil·litat i no obligar cap infant a quedar-se assegut a taula més enllà del temps raonable per acabar-se el menjar.