Autoritats, la família de Puig Antich, representada sobretot per les germanes, i també molts barcelonins anònims. Tots han volgut sumar-se a un acte d'homenatge, que ha tingut paraules per a la memòria i també per a la reivindicació. El monument és una escultura ideada per l'arquitecte Nicolàs Aparicio i l'artista Gerard Quartero, i és una al·legoria de la llibertat. Es tracta d'un passarel·la metàl·lica que es converteix en un balcó sobre la ciutat. Entre les veus que s'han sentit avui, la de Gerardo Pisarello, que ha explicat que el seu pare va morir poc després de Puig Antich en mans d'una altra dictadura, l'argentina, i que ha recordat que els crims del franquisme continuen impunes. GERARDO PISARELLO, primer tinent d'alcalde "La memòria de Salvador Puig Antich ens vigila, la memòria de Salvador Puig Antich vetlla perquè en aquesta ciutat no imperi la impunitat i perquè la barbàrie no es torni a repetir." També hi ha parlat una de les germanes de Puig Antich, que s'ha dirigit directament al seu germà. MONTSERRAT PUIG ANTICH, germana de Salvador Puig Antich "No sabem com t'ho agafaries això de tenir aquesta plaça i aquest monument, però per a nosaltres significa que una part del que ens haviem proposat ja s'ha complert, la gent ha sabut la teva història, com eres realment i els motius perquè lluitaves." El moment més emotiu ha estat quan el cantautor Joan Isaac ha interpretat dues cançons. A l'entrada de la plaça s'han col·locat unes plaques on apareix el nom de Salvador Puig Antich, es recorda la seva lluita, les circumstàncies de la seva mort, i així com la simbologia del monument. La plaça va ser rebatejada el 2006 però la construcció d'aquest monument es va posar en marxa durant l'anterior mandat, després que el 2014 s'aprovés una proposta presentada pel grup d'Unitat per Barcelona.

Tres dies després que es compleixin 42 anys de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model pel mètode del garrot, la ciutat li ret un homenatge amb la inauguració d’un monument. Es tracta d’una passarel·la metàl·lica amb el típic panot barceloní que es converteix en un balcó sobre la ciutat.

L’escultura ideada per l’arquitecte Nicolás Aparicio i l’artista Gerard Quartero és una al·legoria de la llibertat que recupera la memòria del jove revolucionari ajusticiat. L’estructura està rodejada per unes barres que a mesura que s’hi camina van disminuint d’alçària, passant d’una sensació d’empresonament a una de llibertat.

Entre les personalitats que han assistit a l’acte d’homenatge, l’alcaldessa, Ada Colau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com les germanes de Puig Antich.

Justícia i dignitat

Tot i la presència de les autoritats, Colau ha volgut defugir els protocols i ha assegurat que l’acte pretenia donar suport a la família de Puig Antich, recuperar la seva memòria i reivindicar que l’anarquisme forma part de la història i el patrimoni de Barcelona. L’alcaldessa també ha defensat que iniciatives com aquesta construeixen el “camí cap a una ciutat més justa i democràtica”.

Una altra de les veus que ha parlat, el primer tinent d’alcalde, ha compartit una experiència que ha explicat que el seu pare va morir poc després de Puig Antich en mans d’una altra dictadura, l’argentina. Gerardo Pisarello ha recordat que els crims del franquisme continuen impunes. “La memòria de Salvador Puig Antich ens vigila, la memòria de Salvador Puig Antich vetlla perquè en aquesta ciutat no imperi la impunitat i perquè la barbàrie no es torni a repetir”, ha afirmat.

Una de les germanes del jove anarquista, Montserrat Puig Antich, que s’ha dirigit directament al seu germà preguntant-se si li agradaria tenir aquest monument i una plaça amb el seu nom. En tot cas, ha dit que per a elles significa assolir una part del que s’havíem proposat: “la gent ha conegut la teva història, com eres realment i els motius perquè lluitaves“. Però els moments més intensos i emotius s’han viscut quan el cantautor Joan Isaac ha cantat acompanyat per un piano.

La plaça va ser rebatejada el 2006, però la construcció d’aquest monument es va posar en marxa durant l’anterior mandat arran d’una proposició d’Unitat per Barcelona (ERC+DCat+RCat) al plenari que demanava la dignificació de la plaça per fer honor a la memòria del jove.