ARTURO SAN AGUSTÍN autor del llibre "El llibre aquest és com una pel·lícula de Scorsese dels anys 60 i 70 de la Barceloneta. Una mica és un llibre coral." Un d'aquests personatges és José Antonio Caparrós, conegut com El Capa i fill del Niño. Una nissaga de pescadors que li van ensenyar a l'autor del llibre els secrets del mar i a tastar les millors calderetes amb el peix i marisc acabat de pescar. "- ¿Cómo se llamaba esta mujer que era famosa? - Esta es la Grilla. Ah, no no, esta es la rubia. - Sí. ¿Cómo se llamaba? - Esta es la Matona, Ricard. - La Matona, sí. - Ricard de apellido " La vinculació d'Arturo San Agustín amb la Barceloneta comença als 9 anys, quan el van canviar d'escola. "La Barceloneta m'ha ensenyat moltes coses. Em va ensenyar a no ser 'chivato', a valorar l'amistat. Encara me'n recordo d'un gitano, que era amic meu, que em va dir: 'la vida primo es defenderse' i són lliçons que no he oblidat mai." Són idees que queden plasmades al llibre. El record d'una època en què el turisme era anecdòtic. "Un barri com aquest que és autèntic i sobretot crida. L'especulació està acabant amb ella. Jo crec que un barri ha de prosperar però ha de ser compatible el luxe amb les coses autèntiques del barri." Ens posa l'exemple de la Cova Fumada. Un local que ja visitava de jove per gaudir d'un dels seus plats preferits, les bombes.

El descobriment de la Barceloneta

Arturo San Agustín va conèixer la Barceloneta quan el van canviar d’escola. Als nou o 10 anys va passar a estudiar a La Salle de la Barceloneta i com que era fill únic diu que es passava les tardes al carrer. Va conèixer pescadors o els gitanos de les barraques del Somorrostro, que li van ensenyar una manera de viure diferent del que havia vist fins aleshores. Aquestes vivències i aventures les recorda amb nostàlgia posant veu als molts amics i coneguts que li van mostrar una forma de fer que assegura que s’ha esfumat.

L’autor

Arturo San Agustín (Barcelona, 1949) és periodista i escriptor. Ha treballat a ‘El Periódico de Catalunya’ i ‘El Mundo’ i actualment escriu a ‘La Vanguardia’. És premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, premi Plaza Mayor de poesia i finalista del premi Antonio Machado de narració. Al llarg de 14 anys va ser director creatiu a quatre de les principals agències de publicitat. Dues de les seves campanyes van ser premiades en el Festival de Cinema Publicitari de Canes. És autor de cinc documentals i ha publicat 12 llibres, entre els quals ‘Tras el portón de bronce’, una crònica del Vaticà menys conegut.