Ens són tan familiars que sembla que sempre hagin estat allà. Les alzines de la plaça de Catalunya són, amb el permís dels coloms, l’element més característic d’aquest espai. I el Josep Maria Torner en coneix molt bé l’origen. JOSEP MARIA TORNER, nét de l'encarregat de Parcs i Jardins (1915) “Si el meu avi aixequés el cap, diria mira'l, el seu nét està mirant les alzines que ell va plantar.” Aquells exemplars van substituir, a principis del segle passat, les palmeres que originàriament poblaven la plaça de Catalunya. L'avi del Josep Maria, que es deia igual que ell, va ser l'encarregat de plantar-hi 45 alzines. JOSEP MARIA TORNER, nét de l'encarregat de Parcs i Jardins (1915) “Era una miqueta petitet, amb molt geni i molt treballador. Quan podia baixava, s'asseia en un banc, les contemplava i portava unes tisores de podar i si havia una branqueta, les retallava.” Aquelles alzines van néixer al viver de Can Pujades, just a sobre del pantà de Vallvidrera. De fet, a només cinc minuts d'on vivia el seu avi, al carrer de Pelfort. JOSEP MARIA TORNER, nét de l'encarregat de Parcs i Jardins (1915) “Aquí estaven les alzines sembrades de Can Pujades, el viver... o sigui que és tota la zona aquesta d'aquí.” Allà encara existeixen les parentes, igual de centenàries que les de plaça de Catalunya. JOSEP MARIA TORNER, nét de l'encarregat de Parcs i Jardins (1915) “Aquí queden les germanes, les que van sobrar diguéssim, es van anar plantant a la zona aquesta d'aquí.” Per a un llebrenc com Josep Maria, que els arbres hagin sortit d'allà és un orgull. JOSEP MARIA TORNER, nét de l'encarregat de “Els que som de Vallvidrera clar, tenim aquell punt de dir, mira s'han tret de Vallvidrera i s'han plantat a la plaça de Catalunya.” De les 45 que va plantar l'avi del Josep Maria en queden 32, després que s'hagin substituït alguns exemplars a les darreres dècades.
En aquella època Josep Maria Torner era l’encarregat general de jardineria, muntanya i parcs de la zona de Collserola i l’Ajuntament li va encarregar plantar a la plaça de Catalunya una cinquantena d’alzines que es trobaven a Vallvidrera. El seu nét, Josep Maria Torner, recorda ara la feina de l’avi quan visita la plaça de tant en tant i explica que “va sembrar les alzines al viver de Can Pujades, just a sobre del pantà de Vallvidrera, del qual vivia a cinc minuts, al carrer de Pelfort. Des del viver van ser traslladades a la plaça de Catalunya, i les que van sobrar es van quedar al voltant de la masia de Can Pujades. Encara avui les podem veure allà.”
Torner explica que el seu avi era una persona molt treballadora, que posava molta cura a tractar les alzines. “Una vegada plantades baixava sovint a plaça de Catalunya. Els diumenges s’asseia en un banc, les contemplava i portava unes tisores de podar, i si els sobraven algunes branquetes, les retallava”, recorda.
El mes de febrer de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va substituir cinc alzines que estaven afectades per una plaga i una malura que les debilitava i els estava causant la mort. Actualment, l’arbreda té alguns exemplars de fins a 110 anys. A la plaça de Catalunya es conserven una trentena d’aquelles alzines que l’avi de Torner va portar des de Vallvidrera. Un fet que per ell sempre ha estat un orgull per al barri.
