És difícil trobar un roure d’aquestes dimensions a la ciutat. De fet, només n’hi ha dos i aquest és l’únic martinenc. Fa 15 metres d’alçària, 26 de copa i fa ombra als alumnes de l’Escola Lexia. L’arbre s’ha convertit en un símbol d’aquest centre per a nois amb necessitats educatives. JULIO DE PLANAS, director de l’Escola Lexia “Els alumnes que entren nous han d’abraçar-lo el primer dia i després és l’arbre dels sentiments, el que es porta malament ha de pensar amb l’arbre, o si tens algun problema, parles amb l’arbre.” El roure de Vallcarca data aproximadament de 1904 i està inclòs dins del ‘Catàleg d’arbres d’interès local’. Aquesta singularitat va permetre als anys 90 evitar l’expropiació dels terrenys de l’escola per fer-hi passar la nova avinguda d’Esteve Terradas. JULIO DE PLANAS, director de l’Escola Lexia “Havia de passar pel mig del col•legi, o sigui agafava tota aquesta amplada d’aquí per comunicar el que era el cinturó de ronda, llavors vam dir que expropiaven mig col•legi i llavors vam dir, això no pot ser, almenys desplanteu l’arbre, vam anar a Parcs i Jardins i van fer la protecció, es van fer els plànols fent tota una volta per no agafar l'arbre.” Antigament la riera de Vallcarca regava les arrels del roure però, tot i que l’urbanisme ha canviat, el substrat segueix sent molt bo per a l’arbre. Parcs i Jardins s’encarreguen del manteniment, mentre que els alumnes de l’escola procuren que les tradicions al voltant d’aquest exemplar centenari continuïn.
El roure, que és al pati del darrere de l’Escola Lexia, fa 15 metres d’alçària i 26 metres de copa i data aproximadament de 1904. Són aquestes característiques singulars de l’arbre el que va permetre salvar el centre. El pati s’havia de convertir en una via urbana, la continuació de l’avinguda d’Esteve Terradas, que enllaçaria amb la ronda de Dalt, però el projecte es va haver de modificar per esquivar l’arbre. Els nous plànols van dibuixar una corba a l’avinguda per mantenir-lo en peu i aquest canvi va evitar que els terrenys de l’escola fossin expropiats.
Tot plegat ha fet que aquest roure martinenc, que està inclòs dins del ‘Catàleg d’arbres d’interès local’, s’hagi convertit en un símbol per a aquest centre per a nois amb necessitats educatives. Els alumnes es fan fotografies al tronc o s’hi abracen quan entren al centre per primera vegada, i també s’ha convertit en un espai on reflexionar i pensar.
