Amb aquesta salutació, es presenta la reina Belluga, una figura recuperada del Carnaval barceloní del segle XVII. És de fet més antiga que el rei Carnestoltes, a qui ara agafa el relleu. La primera aparició documentada és de 1633, quan els reis Belluga van fer una sàtira de la monarquia, fent una falsa desfilada reial, davant les màximes autoritats de l'època. ALBERT GARCÍA ESPUCHE, historiador "Estaven pensats per fer riure i deien bàsicament animalades i ximpleries, tenien una càrrega política molt considerable." I d'on ve el nom de reina Belluga? D'un dels seus trets característics, els molinets del barret, que no s'aturen mai. Un personatge boig i transgressor que defineix molt bé com era llavors el Carnaval. Una festa de disbauxa que atreia gent de tot el món, així ho explicava un viatger turc de l'època. ALBERT GARCÍA ESPUCHE, historiador "Quan va tornar a Turquia el sultà li va preguntar, què és el que més t'ha sorprès? El Carnaval de Barcelona, perquè durant dies la gent sembla que estava completament boja." Aquesta diversió era possible sobretot gràcies a les disfresses, la música i el ball que envaïen els carrers de Barcelona i que tornaran a fer-ho a partir del 4 de febrer.
La primera aparició del rei i la reina Belluga data del Carnaval de 1633. Llavors va participar en una falsa desfilada burlesca per la Rambla, tot just davant les màximes autoritats de l’època. Segons l’historiador Albert García Espuche, aquesta figura encarna el vessant més transgressor i amb contingut polític del Carnaval “amb una forta crítica de la monarquia i els seus costums”.
La reina Belluga és un personatge boig i transgressor que encarna com es vivia llavors el Carnaval. Una festa de disbauxa que atreia a Barcelona gent de tot el món, especialment al segle XVII. García Espuche destaca la crònica d’un viatger turc que, en tornar al seu país, va relatar al sultà que el Carnaval de Barcelona era el que més li havia cridat l’atenció del seu viatge pel continent perquè “durant uns dies la bogeria regnava a la ciutat i després, el dimecres de Cendra tot tornava a la normalitat”.
Una bogeria que il·lustren també els molinets que duu al cap la reina Belluga. Són el seu tret identificatiu i d’aquí ve el seu nom perquè mai no paren de bellugar-se. De fet, als seguidors de la reina Belluga se’ls coneixia com a Belluguets.
