És una maqueta exacta de la casa bressol de la Fabra i Coats. Un servei que va començar a funcionar el 1940. En aquell moment, la fàbrica tèxtil tenia uns 5.000 treballadors i el 80 % eren dones. La majoria de les filadores i teixidores eren joves i tenien criatures. ENRIQUETA CIVIL, historiadora dels Amics de la Fabra i Coats "Era una casa cuna que tenia gairebé 100 llits. Hi havia una sala per alletar els nens petits, una sala de jocs per als nens ja gatejaven i caminaven. Se'ls hi donava el menjar. Portaven un menjar exquisit del mercat de Sant Andreu i els feien el caldo, els donaven la llet. Tot era a càrrec de l'empresa." L'escola bressol tenia tres torns que coincidien amb els de la fàbrica. Durant tot el dia un pediatra, dues infermeres i quatre cuidadores atenien els infants. Les treballadores podien sortir a alletar els nadons dues vegades durant mitja hora cada jornada laboral. ENRIQUETA CIVIL, historiadora dels Amics de la Fabra i Coats "Quan arribaven els nens tenien una bossa cadascun amb un número. Els hi treien tota la roba que portaven i els vestien amb la roba de la guarderia. I tota l'estona que eren a la guarderia duien la roba aquella fins a l'hora de sortir." La casa bressol estava situada a la cantonada dels carrers del Segre i de Sant Adrià, al costat del recinte fabril. El servei tenia capacitat per a 120 infants. ENRIQUETA CIVIL, historiadora dels Amics de la Fabra i Coats "Molts anys va estar ple. Et diré que durant els anys 40, 50 i 60 va estar especialment plena." La casa bressol de la Fabra i Coats va funcionar fins a 1987. El servei va tancar però, a partir de llavors, les treballadores van rebre ajudes econòmiques per dur els fills a una altra escola bressol.
La Casa Cuna de la Fabra i Coats es va inaugurar l’any 1940 a la cantonada actual del carrer del Segre amb el de Sant Andreu. L’edifici disposava d’una sala amb un centenar de llits, una sala per alletar els infants i una sala de jocs per als més grans.
Les treballadores podien deixar els fills menors de tres anys a la casa bressol durant la jornada laboral. Les dones tenien dues mitges hores en el seu torn laboral per poder anar a visitar els nadons a la casa bressol. La guarderia tenia tres torns, matí, tarda i nit; i en cadascun hi havia un pediatra, dues infermeres i quatre cuidadores. Tot, a càrrec de l’empresa, fins i tot, els bolquers dels infants. A més, quan els nens entraven a la casa bressol se’ls canviava la roba i se’ls posava una altra només per estar a la guarderia.
Dels anys 40 als 60 va ser l’època de més esplendor d’aquest espai. Dels 5.000 treballadors que hi havia a la Fabra i Coats, el 80 % eren dones. L’any 1987 la casa bressol va tancar, però l’empresa va continuar donant una paga perquè les treballadores poguessin portar els seus fills a altres escoles bressols.
