És una imatge molt habitual, sobretot, en centres comercials on es troben tauletes just en entrar. Els primers que s'hi enganxen són els més petits. A casa, però, quin ús els deixen fer d'aquests dispositius? "Jo la utilitzo quan jo vull però si em porto malament és quan els pares decideixen." A casa la Núria és diferent. A banda que és més gran, tot i ser menor, té Internet a l'abast sempre que vol. "No fen un control d'on es fica i no es fica. És més, ella ens ensenya a entrar a llocs." En canvi, hi ha qui restringeix molt més l'ús d'aquests dispositius. "Nosotros le dejamos un par de horas en días festivos. Entre semana, medía horita." Les principals recomanacions dels experts són limitar el temps que nens i adolescents fan d'aquest tipus de dispositius. També alerten que cal supervisar el tipus de connexió que en fan, aplicar filtres de cerca i, sobretot, conscienciar-los que cal fer-ne un bon ús. MANUEL ARMAYONES, professor de psicologia i ciències de l'educació de la UOC "El que s'ha de fer és parlar-ho amb els nens, explicar-los-hi, pactar un tipus d'ús. Fer una mena de contracte amb ells que tenir tecnologies és un privilegi però no és cap mena de dret. És a dir, que hem de sotmetre aquesta joguina amb unes regles d'ús, regles de joc per entendre'ns." Les regles de joc però són fàcils de trencar-se amb l'excusa que esperen els pares mentre fan la compra.
L’educació, la reflexió i la formació de l’esperit crític són les eines més eficaces per garantir que els menors facin un ús adequat de la tecnologia que aparells i, fins i tot joguines, posen al seu abast. Es tracta que els mateixos nens i adolescents vegin que, donant certes informacions, les dades poden servir per tenir accés a les targetes de crèdit o per saber si els pares són a casa o no. “No ens ha de fer por parlar-los d’això“, afirma el professor de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i membre del grup de recerca PSINET, Manuel Armayones, que explica que “molts cops ens fa certa por parlar d’aquestes coses quan els menors les estan veient contínuament en pel·lícules i sèries de televisió”.
Altres recomanacions per a les famílies són establir contrasenyes per evitar descàrregues, repassar amb els fills els perfils de xarxes socials, si en tenen, i explicar-los la importància de la privacitat perquè no pengin fotografies ni continguts sobre ells o altres persones sense consultar-ho.
També s’aconsella delimitar el temps i l’espai on poden utilitzar aquests aparells o joguines per tal que no ho facin en habitacions amb la porta tancada, llegir amb ells les condicions d’ús i els permisos que sol·licita cada aplicació que vulguin descarregar-se perquè prenguin consciència de les dades que estan facilitant, i informar-los dels riscos de connectar-se a xarxes sense fils desconegudes i gratuïtes sense haver comprovat a qui pertany i el grau de seguretat.
En tots els casos, Armayones afegeix que cal valorar sempre “el grau de maduresa” del menor per saber què li podem comprar o a què pot accedir i què no. “No hi ha una edat concreta”, diu, “això depèn molt del nivell de maduresa i comprensió de cada un”. Tampoc no és aconsellable, afegeix, intentar evitar l’exposició a aquestes tecnologies: “No podem negar que tot això ha arribat per quedar-se i, per tant, com més aviat es comenci a treballar en aquest tema, millor”, assegura.
