El degoteig de visitants ha començat a primera hora del matí i no s'ha aturat en tota la jornada. Entre els al·licients, a banda de l'entrada gratuïta, la possibilitat de fer una visita guiada per totes les exposicions en curs, i també activitats pensades per al públic més familiar. L'Atri, per exemple, s'ha transformat en un espai de joc per als més petits. "Aprovechamos siempre que hay jornada de puertas abiertas y venimos." "Para los niños es bastante interesante poder introducirlos, para que ellos vayan viendo." "Bastante gente pero tampoco agobiante, se pueden ver muy bien todas las exposiciones." Un museu que en 20 anys s'ha convertit en tota una icona del Raval i també en un un referent dins del mapa d'equipaments culturals de la ciutat. FERRAN BARENBLIT, director del MACBA "El món ha canviat radicalment des de l'any 95 i el MACBA no només ha estat un testimoni del que ha passat, si no, en moltes ocasions ha estat també un agent del canvi de la cultura i de la forma d'entendre una institució cultural." Part del públic també ha tingut l'oportunitat única de passejar per les entranyes del museu, i accedir a espais tancats al públic com els tallers de restauració i les sales de reserva on es conserva el fons de gairebé 6 mil obres de la col·leció. "Està tot tant perfectament organitzat, tant net... fa goig." "T'expliquen experiències, anècdotes i veus obres que segurament, no veuries mai." "La joranda de portes obertes s'allargarà fins a la mitjanit i és el punt de partida d'altres iniciatives per celebrar el vintè aniversari, una d'elles adreçada a les persones nascudes l'any 96, que tindràn de manera gratuïta el carnet d'Amics del museu. Us ho ha explicat des del MACBA, Sílvia Gutiérrez." - - - Aquests nens de l’escola Labouré del Raval participen en el programa Expressart del MACBA. És un dels projectes que el museu fa amb les entitats del Raval. Aquesta relació és ara molt diferent de la que hi havia quan l’equipament va arribar al barri fa 20 anys. MARINA RIUS, coordinadora de la Fundació Tot Raval "Hem anat trobant la manera de col·laborar. Igual al començament el MACBA o els altres equipaments oferien unes activitats pel barri i ara és una mica al revés, ara el barri pot demanar als equipaments en què els poden ajudar." La vinculació del MACBA amb el Raval ha passat per diverses fases. Una d’inicial, en què l’equipament s’havia de consolidar com a museu i, per tant, no es treballava tant de cara al barri. I l’actual, en què el museu és un recurs educatiu més per al Raval. TONINA CERDÀ, responsable de programes públics i educatius del MACBA "Els primers tallers de tot que vàrem fer, i encara ho recordem, vàrem sortir a la plaça a buscar els nens que estaven asseguts al podi i els vàrem convidar a entrar. En els últims anys la mirada i el treball amb els nens és molt més intens. Si hagués d’analitzar on estem ara de la nostra relació amb el barri, diria que estem en el moment més dolç." Ara, després de 20 anys de vida, el MACBA inicia una nova etapa en què prioritza la relació amb el visitant i l’entorn.
Els fons del MACBA s’han acostat aquest dissabte al públic amb un seguit d’activitats pensades per celebrar les dues dècades del centre. A l’Auditori s’hi han projectat obres audiovisuals de la col·lecció permanent i sobre la façana s’hi han pogut veure un conjunt de fotografies de diverses exposicions que el MACBA ha acollit en 20 anys.
Durant tot el dia hi ha hagut visites comentades a les exposicions i a espais reservats com les sales de restauració i l’arxiu. Un miler de persones havien passat pel museu durant les dues primeres hores de portes obertes, una xifra que a les 20h ja havia crescut fins a les 10.000.
En aquests 20 anys, el MACBA ha ampliat les seves col·leccions, que ja sumen més de 1.600 obres. El 2014 va fer un pas endavant en el seu camí per guanyar espais i diversificar les seves propostes.
Icona de la transformació del Raval
EL MACBA es va inaugurar fa exactament 20 anys, el 28 de novembre de 1995. L’edifici del nord-americà Richard Meier representava a la perfecció la febre olímpica en què continuava immersa Barcelona. El seu plantejament racionalista, com una articulació de diversos prismes, i la seva gran façana com una gran de galeria en vidre, que recull la llum natural, s’ha convertit en una icona de la ciutat i exemplifica la voluntat de transformació del territori que també van suposar els Jocs.
L’arquitectura i l’estructura del MACBA, molt moderna i trencadora en comparació amb la resta d’edificis del Raval, van suposar un repte d’encaix amb el barri. Una relació que en els inicis gairebé no existia i que es limitava a visites guiades o a jornades de portes obertes. Amb el temps s’ha anat transformat, el museu ha acollit activitats de les entitats del Raval i el centre ha potenciat els projectes educatius.
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona està gestionat per un consorci publicoprivat creat el 1988. El formen, d’una banda, la Generalitat, l’Ajuntament, el Ministeri de Cultura. De l’altra, la Fundació MACBA. La llavor del projecte es remunta al 1959 quan Alexandre Cirici Pellicer va començar a treballar en la idea d’un museu d’art contemporani per la ciutat.
La Fundació MACBA, creada el 1987 per representants de la societat civil i presidida per l’empresari Leopoldo Rodés, va materialitzar aquest esperit i va permetre començar a gestar la col·lecció del futur centre artístic. Actualment formada per més de seixanta empreses i una vuitantena de particulars ha estat sovint acusada d’interferir en la direcció del MACBA i voler imposar els seus criteris a l’hora de dibuixar el discurs artístic del museu.
Buscant el rumb
El crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle va ser el primer director del MACBA. Després de dimitir va ser succeït per Miquel Molins, que també va acabar deixant el càrrec. Entre 1998 i el 2007 el museu va estar dirigit per Manuel Borja-Vilell, a qui s’atribueix haver aconseguit una major projecció internacional però a qui se li va retreure haver posat poca atenció als artistes del país.
La gestió del seu successor, Bartomeu Marí, va quedar tenyida per la polèmica que va envoltar l’exposició ‘La bèstia i el sobirà‘ que el va portar també, finalment, a dimitir. L’argentí Ferran Barenblit, que des de l’estiu de 2015 és el director de la institució, ha manifestat la seva intenció de donar importància a espais fins ara secundaris del museu i potenciar la relació amb el barri.
