Les Fonts de Montjuïc van convertir-se durant tot el segle XIX i part del XX en un punt de trobada per a molts barcelonins. Aprofitaven els caps de setmana per pujar a la muntanya. RAMON ANGLÈS, historiador “La gent com ara nosaltres que vivíem als afores, no hi anàvem. Hi anàvem per festes típiques com el dimecres de cendra o dijous gras, però la resta de dies no hi anàvem. Eren gent del centre de Barcelona.” Centenars de persones omplien els berenadors propers a les fonts per fer el que es coneixia com a fontades. S’acostumava a venir caminant i un cop aquí es passava el dia menjant i ballant. RAMON ANGLÈS, historiador “Els hi deien els truiters, perquè com que era gent pobre, tothom portava truita. Igual que ara vas als restaurants i no tens taula, allà si hi anaves tard ja no sabies on posar-te de la gent que hi anava.” Als anys 30, una de les fonts més conegudes va ser la dels Tres Pins. Era la que es trobava més a munt i la que tenia millors vistes de la ciutat. RAMON ANGLÈS, historiador "Cada pedra dels 3 Pins era una taula, era molt gran. Abans de pujar la gent passava per Can Valero i comprava el vi i la gasosa" Als anys 60, però, els barcelonins van trobar altres formes d'oci i la muntanya de Montjuïc va deixar de ser el punt de trobada habitual que havia estat durant tants anys.
Durant dècades Montjuïc va ser l’espai que triaven molts barcelonins per anar a respirar aire pur els diumenges. La majoria arribaven fins a la muntanya caminant per fer el que es coneixia com a fontades. Eren trobades que es feien al costat de les fonts i els berenadors que s’hi van anar construint. Allà la gent passava el dia cantant i ballant. Fins i tot alguns aprofitaven l’ocasió per intentar trobar parella.
Entre les fonts més famoses hi destaca la dels Tres Pins, molt popular per les bones vistes que tenia de la ciutat. Però no n’era l’única. Molts barcelonins triaven la Font del Gat per anar a passar el diumenge. Fins i tot, aquest va ser el punt de trobada de la coneguda Colla de l’Arròs, un grup de polítics que es reunien cada dijous i entre cullerada i cullerada aprofitaven per parlar dels temes de la ciutat.
Hi havia però altres sortidors: la Font Trobada, la del Geperut, la del Tir, la d’en Conna o la de la Satalia, entre d’altres.
