La primera projecció de cinema a Barcelona va arribar al cap de dos o tres anys d'inventar-se el cinetoscopi i el cinematògraf. Primer va cridar l'atenció com a curiositat científica, però de seguida va triomfar en les barraques de fira. Les classes populars s'hi van abocar, però les benestants ho veien amb reticència. XAVIER GONZÁLEZ TORAN, historiador Els empresaris del cinema van intentar atraure les classes benestants i llavors van començar a fer cinematògrafs nobles (...) aquí és on entra sobretot el modernisme perquè és una manera de vendre-ho com un nou teatre. A banda dels grans cinemes a la confluència de la Gran Via amb passeig de Gràcia o rambla de Catalunya, també es van obrir sales de cinema modernistes més modestes. Sobretot a l'Esquerra de l'Eixample i Sant Antoni, perquè estan a tocar del Paral·lel, la zona popular d'oci per excel·lència de l'època. XAVIER GONZÁLEZ TORAN, historiador Allí van aparèixer des del Cine Royal, que era també un cine modernista, que encara ha arribat fins als nostres dies, tot i que no queda res de modernisme, que és els multicinemes Aribau. On hi ha ara el Floridablanca va haver-hi un altre important cinema modernista que era el Cine Bohemia, que es va construir sobre del Teatre de les Arts, on Adrià Gual va començar a fer el seu teatre, que quan es va cremar van fer el Cine Bohemia. El que no s'ha conservat d'aquestes sales modernistes és la decoració, que s’adaptava als canvis tecnològics del cinema, que evolucionava de pressa. En general, tots aquests cinemes no van sobreviure més enllà dels anys 50.

El cinema a Barcelona va arribar molt aviat, al cap de tres o quatre anys que s’inventés. Si el cinetoscopi és de 1893 i el cinematògraf del 94, a Barcelona la primera projecció sembla que es va fer al voltant de 1896 o 1897. Arriba com a curiositat científica, es projecta en salons d’intel·lectuals i de famílies nobles, i com a atracció de barraques. De mica en mica es farà un lloc en el lleure dels barcelonins.