Ha estat a la confluència del carrer de Nicaragua amb el de Rosselló, davant de la presó Model que els convocants consideren “un dels símbols de la repressió franquista” perquè hi van ser “empresonades, torturades i assassinades moltes víctimes del règim dictatorial”. Hi han assistit, entre d’altres, representants de l’Ajuntament, del Parlament i de partits polítics. També donen suport a la commemoració 23 associacions i entitats, com l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme o bé la Comissió de la Dignitat.

L’acte ha arrencat amb un dels diversos vídeos que, després, han recordat les principals fites de la repressió franquista posterior a la Guerra Civil: durant prop de 40 anys, mig milió d’exiliats, 4.000 executats a Catalunya, 600 presos polítics morts a la presó… a banda de milers de ferits, empresonats i represaliats per no ser afins al règim. Als vídeos s’han pogut veure alguns testimonis de persones que van patir aquesta repressió en la seva pròpia pell.

Després, un grup de nens han pujat a l’escenari amb fotos d’algunes de les víctimes més conegudes del franquisme. A continuació ha començat l’espectacle musical creat per Alfons Olmo, del grup Verdcel, que han estat els primers a actuar versionant el ‘Jo vinc d’un silenci’, de Raimon. Durant l’acte, peces de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac i Pi de la Serra han estat interpretades per noves generacions de cantautors compromesos com Cesk Freixas, Joanjo Bosk, Montse Castellà o els propis Verdcel.

L’advocada Magda Oranich, que va defensar el jove llibertari Salvador Puig Antich i molts d’altres, ha pujat a l’escenari per recordar “vells companys de detencions i de lluita”. “Han volgut que oblidéssim i no oblidem”, però “no volem venjança, volem justícia i no pararem fins que l’aconseguim”, ha proclamat. Oranich ha tornat a lamentar que, 40 anys després de la mort de Franco, els crims del franquisme encara no s’hagin jutjat i moltes famílies ni tan sols hagin pogut recuperar i enterrar els cossos dels pares o familiars morts pel règim. L’advocada ha recordat les darreres hores de Puig Antich i també la protesta de Lluís Maria Xirinachs durant dos anys (1975-1977) plantat a les portes de la Model per demanar l’amnistia de tots els presos polítics.

L’economista Arcadi Oliveres ha explicat algunes anècdotes de la repressió franquista que il·lustren, segons ha dit, la “ignorància cultural” que regnava en aquell moment. Per exemple, quan el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, va aturar la constitució  de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample perquè el nom deia justament “l’Esquerra”. Després de recordar altres exemples força més foscos d’aquesta repressió, Oliveres ha recordat que, des de la reforma del Tractat de Lisboa l’any 2002, la pena de mort segueix vigent a Europa en temps de guerra. També ha dit que les reaccions als darrers atemptats de París l’han fet sentir por d’un rebrot feixista a la Unió Europea.

Les germanes de Salvador Puig Antich, Carme i Imma, han intervingut per compartir l’emoció que representa per a elles aquest record. Han agraït el suport de la gent que cada setmana es trobaven a la porta de la Model en sortir de visitar el seu germà, durant els sis mesos previs a l’assassinat, i també de tothom que encara avui el recorda i demana justícia pel seu cas. Carme i Imma han afegit la seva espelma a les que, en un costat de l’escenari, recorden les víctimes del franquisme. Els seus noms apareixien llistats, amb alguns de destacats, com a teló de fons de l’acte.

Ha tancat les intervencions el president d’Òmnium Cultural, Quim Torra, en nom de totes les entitats organitzadores. Torra ha recordat l’historiador Josep Fontana per demanar “que mai més no es pugui tornar a manipular-nos”. El president d’Òmnium ha insistit a “reclamar la veritat perquè es faci justícia” i ha recordat que la Llei d’amnistia que es va aprovar durant la transició no és reconeguda com a llei de punt final per part dels organismes internacionals de drets humans.

“Considerem una vergonya que l’Estat espanyol no hagi passat comptes amb el seu passat feixista”, ha dit, i que no s’hagi pogut jutjar Franco pels crims de què és responsable. Segons Torra, fins ara, pel 20-N només es mobilitzaven els feixistes que encara ploren la mort de Franco, però “avui hem pres el carrer els demòcrates en acte de reivindicació i d’homenatge”. El representant d’Òmnium ha reivindicat la construcció d’un nou país on es reclami la memòria històrica i “on no hi hagi mai més estaques”. L’acte s’ha clos cantant una versió de ‘L’estaca’ amb les autoritats i representants de totes les entitats convocants a sobre de l’escenari.

Amb aquest acte culmina la campanya “Justícia pels crims del Franquisme” d’Òmnium Cultural. Per finançar-la, l’entitat ha impulsat un projecte de microfinançament al qual aquest divendres ja s’havien aportat més de 18.000 euros.