Albert Sánchez Pinyol ens presenta la seva nova criatura des de la terrassa de casa seva al barri de Gràcia. 'Vae victus' reprèn l'acció just després d'on es va deixar a la primera novel·la, 'Victus', és a dir, l'endemà del setge de Barcelona, el 12 de setembre de 1714. Un capítol de la història poc explicat i que ens mostra l'esgotament d'uns barcelonins completament derrotats. ALBERT SÁNCHEZ PINYOL, escriptor "Quan es va acabar el setge i els barcelonins van poder sortir de la ciutat els habitants de les rodalies els reconeixien 'por su rostro gris y ceniciento', és a dir les penuries que havien passat a dins de la ciutat bombardejada, aïllada, bloquejada i que finalment es va quedar sense aliments després de patir un any llarg de setge." Les llibreries de la ciutat es freguen les mans. En aquesta del Poblenou, de 'Victus' en van arribar a vendre més de 700 exemplars; amb 'Vae victus' esperen que el fenomen es torni a repetir, especialment ara que arriba la campanya de Nadal i amb la nova novel·la de Pinyol a l'aparador les vendes es poden animar. ALEXANDRE LERÍS, llibreria etcètera "Moltes de els novetats que nosaltres rebem tenen una vida molt efìmere, una gran sortida però després una venda molt més mesurada. En canvi sabem que qualsevol llibre de Sánchez Pinyol, tindrà una longitud de vendes molt més important un 'long seller' per a nosaltres és fonamental." La nova novel·la de Sánchez Pinyol està estructurada en quatre capítols autònoms però relacionats entre ells. En aquesta ocasió el protagonista, Martín Zuvíria, viatja fins als Estats Units per ajudar els indis de Carolina del Sud en la seva lluita contra els anglesos. L'autor no vol revelar gaires secrets de l'argument però ens convida a descobrir un nou personatge històric que Sánchez Pinyol vol reivindicar a 'Vae victus', es tracta d'un soldat de les muntanyes, amb un nom ben curiós, en 'Carrasclet'.
Albert Sánchez Piñol torna després de l’èxit rotund de ‘Victus’ amb una seqüela de la novel·la, que porta per títol ‘Vae victus’. L’argument torna centrar-se en les peripècies de Martín Zuviría, just el dia després del setge a la ciutat de Barcelona, és a dir, el 12 de setembre de 1714. Es tracta d’un capítol de la història que, assegura Piñol, no s’ha tractat mai en una novel·la i del qual encara hi ha molts detalls que el gran públic no coneix, com per exemple, que els catalans no es van sotmetre als Borbons de manera immediata i que va existir una resistència de facto fins als voltants de 1725.
El llibre està dividit en quatre capítols que funcionen gairebé de manera autònoma però les històries es relliguen entre si. Gràcies a aquesta partició, Sánchez Piñol s’ha decidit a utilitzar les notes a peu de pàgina, que no va utilitzar en el primer títol per no fer-lo massa farragós. Ara, diu l’escriptor, el lector de ‘Vae victus’ podrà comprovar, amb aquestes anotacions, com tots els passatges del llibre estan basats en fets històrics.
Les lliçons d’història no acaben aquí i Piñol rescata per al gran públic la figura d’en Pere Joan Barceló, més conegut com a Carrasclet, una de les 10.000 persones que van fugir de Barcelona l’11 de setembre, que va formar un exèrcit a les muntanyes per intentar castigar els borbònics. A banda d’aquesta referència, ‘Vae victus’ ens fa viatjar fins als Estats Units, a Carolina del Sud, on el seu protagonista lluitarà al costat dels indis “yama” en contra dels soldats anglesos. Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda seran altres destinacions on es desenvoluparan les aventures de Martín Zuviría.
Des de les llibreries de barri, com l’Etcètera del Poblenou, viuen el fenomen amb interès. Saben que un títol de Sánchez Piñol és sempre sinònim d’èxit, però, a més, la novel·la és el que ells coneixen com un “long-seller”: s’aparta de les novetats que s’obliden en un mes i es converteix en una obra que es va venent al llarg de l’any, un fet que, tal com estan les coses, els pot salvar part de la campanya de Nadal. Si segueix part de l’èxit de vendes de ‘Victus’, que a la llibreria es va situar en els 700 exemplars venuts, els llibreters poden respirar tranquils.
