El 17 de novembre és el Dia Mundial del Nen Prematur, però al CosmoCaixa han volgut celebrar-ho abans, en diumenge. Els nadons nascuts abans de temps pateixen riscos que en algunes ocasions fins i tot poden arribar a provocar la mort. Els pares i mares de fills prematurs coneixen i pateixen com ningú aquesta greu situació i per això han acudit avui a aquesta jornada, amb l’objectiu de donar suport als pares més primerencs.
Els voluntaris de diferents associacions i hospitals de Catalunya s’han unit per difondre la gravetat dels problemes dels nens prematurs, i com solucionar-los. “La prematuritat necessita ser escoltada”, afirma la presidenta de l’Associació de Prematurs de l’Hospital Clínic Maternitat, Bet Farga.
Farga va ser mare de dues nenes prematures, però una d’elles va morir. Arran del seu cas personal va decidir fer-se forta per poder ajudar altres pares en una situació similar. Explica que tenir un fill prematur és un xoc important, i que és un tema que es porta molt en silenci. Recalca la importància que les famílies s’uneixin per fer front a aquest problema. Per Saül Sola, pare d’un nen prematur, el més difícil és haver d’estar a la sala de nounats el primer dia mentre la resta de pares poden estar amb els seus fills acabats de néixer.
La presidenta de l’Associació Petits Grans Herois de l’Hospital General de Catalunya, Sandra Pérez, també és mare de dos prematurs. Per ella, l’experiència representa entrar en una dimensió inesperada, en un món ple de cables i xeringues totalment diferent al que t’esperes durant l’embaràs. Pérez insisteix que cal que els pares tinguin present que els seus fills són normals, però que tenen una determinada anomalia que els fa vulnerables, i que en un futur pot desencadenar en algun trastorn d’aprenentatge o dificultats de la parla.
Infermeres voluntàries han conduït els tallers d’incubació, que han servit per ensenyar a les famílies que ho desconeixen com viuen els nadons prematurs els primers instants de la seva vida.
Marta del Amo és infermera a l’Àrea de Nounatologia de l’Hospital Clínic. Explica que des del primer moment es facilita als pares que puguin participar en la cura del nen, perquè la mare creï un vincle amb el fill al més aviat possible. D’això se’n diu el mètode cangur, en què els pares fan la mateixa feina que els infermers perquè el nadó s’acostumi a ells. Un altre mètode és donar al nadó mocadorets de la mare, perquè a la incubadora reconegui la seva olor.
Per animar als nens que han assistit amb els seus pares a la jornada, s’hi han realitzat activitats lúdiques amb pallassos, que han jugat amb ells.
