A mitjan segle XIX l'hospital general de Barcelona estava saturat de malalts i les condicions de salubritat eren pèssimes. En aquest context es comencen a construir manicomis a la perifèria per donar una alternativa als malalts mentals. Un dels més importants estava situat aquí, on ara hi ha la part més nova del CosmoCaixa. Es deia Nova Betlem. ALFONSO ZARZOSO, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya “Tant l'edifici com la ciència que es porta aquí a terme produeix coneixement de primera línia i es crea escola aquí, en matèria de psiquiatria.” El manicomi de la Nova Betlem va ser pioner en molts aspectes. Va ser un dels primers centres en impartir classes de psiquiatria i va introduir nous tractaments, com la hidroteràpia o el gimnàs. ALFONSO ZARZOSO, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya “La idea és abandonar la consideració negativa de l'espai com a dipòsit de bojos perillosos i convertir-lo en un lloc en el qual la consideració fonamental és la consideració de guariment, és a dir, aquí hi ha unes persones que tenen uns problemes de caràcter mèdic i nosaltres hi intervenim amb la intenció de guarir-los, de tornar-los un altre cop a la societat.” Però tots aquests avenços psiquiàtrics no eren accessibles per a tothom. Dins l'hospital es diferenciaven tres classes socials depenent del poder adquisitiu de les famílies. Les classes populars hi estaven excloses. ALFONSO ZARZOSO, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya “Per poder entrar en aquest lloc, els malalts de tercera classe havien de pagar 18 duros al mes en aquest període, cosa que era extremadament cara i inassequible i inabastable.” D'aquest manicomi ja no en queda res. Però les novetats que la Nova Betlem va introduir en la psiquiatria, han fet que s’hagi guanyat un lloc a la història de la medicina. Sobretot, en la recuperació de la dignitat dels malalts mentals.

El manicomi de la Nova Betlem consolida i fomenta la psiquiatria com a disciplina mèdica a Catalunya”, afirma contundent Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. En aquest centre es van fer els primers cursos sobre psiquiatria, quan encara no es considerava una disciplina mèdica i no s’impartia a la universitat. Va ser el doctor Gine i Partagàs qui va introduir aquestes novetats tan importants. També hi va fer els primers congressos sobre el tema i, fins i tot, va crear la primera publicació de divulgació del coneixement científic psiquiàtric, la ‘Revista frenopática barcelonesa’.

Però el més important és que la creació d’aquest centre va suposar la introducció de nous tractaments i va dignificar el malalt mental. “La idea era abandonar la consideració negativa de l’espai com a dipòsit de bojos perillosos i convertir-lo en un lloc en el qual la consideració fonamental és la de guariment, és a dir, aquí hi ha unes persones que tenen uns problemes de caràcter mèdic i nosaltres hi intervenim amb la intenció de guarir-los, de tornar-los un altre cop a la societat”, aclareix Zarzoso.

L’edifici de la Nova Betlem estava dividit en diverses seccions. Els malalts estaven separats per sexes i, també, per la gravetat de la malaltia: tranquils, agitats i furiosos. Però, a més, també es dividien en classes socials depenent del poder adquisitiu de les famílies: “Per poder ingressar-hi, els malalts de tercera classe havien de pagar 18 duros al mes , cosa que en aquella època era extremadament cara i inassequible per a les classes populars”, explica l’expert en història de la medicina. La Nova Betlem era, per tant, un centre privat destinat només a la burgesia més adinerada.

El doctor Giné va morir el 1903 i, a partir de llavors, el centre va iniciar la seva decadència i es va tancar el 1943. Llavors es va convertir en un reformatori femení i les monges que se’n feien càrrec hi van construir al costat una església circular. El 1998 La Caixa va adquirir tot el conjunt i va enderrocar la Nova Betlem per construir-hi una ampliació moderna a l’edifici principal del museu, de Josep Domènech.