Un dels últims a arribar, l'expresident costa-riqueny, Óscar Arias Sánchez, el primer Nobel a convertir-se mandatari d'una nació llatinoamericana. I de les primeres, la pacifista Betty Williams, cofundadora de l'organització Gent per la Pau, juntament amb Maired Maguire. Van guanyar el premi el 1976 per abordar, des la pau i la no-violència, el conflicte armat d'Irlanda del Nord. El missatge avui l'han centrat en els refugiats i en l'augment de militarització que, diuen, s'està produint a Europa. MAIREAD MAGUIRE, premi Nobel de la pau 1976 "La militarització està creixent. Hi ha ciutats que estant sent militaritzades. Europa està sent militaritzatda en aquests moments. Per què estant venint els refugiats? Perquè totes les ciutats estan sent bombardejades. Guerra a l'Afganistan, guerra a Líbia... Evidentment que la gent fuig." Precisament Barcelona rebrà refugiats d'aquí a poques setmanes. Des de l'organització de la cimera, han remarcat el paper dels alcaldes en els processos d'acollida. EKATERINA ZAGLADINA, presidenta del Secretariat Permanent de la Cimera "Si els alcaldes són forts i creuen en el que fan poden encoratjar la gent a prendre accions per aconseguir la pau o per ajudar altres persones." Segons l'alcaldessa, però, cal també la implicació de la resta d'administracions. ADA COLAU, alcaldessa de Barcelona "Exigir als estats que compleixein les normes més elementals de dret humanitari i obrin les fronteres garantint l'asil de la població refugiada no és caritat, és una obligació moral i política." Aquesta quinzena cimera s'allargarà fins diumenge amb diverses conferències.

El Paranimf de l’Edifici Històric de la UB ha estat l’escenari triat per arrencar aquest divendres la 15a Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau, enguany centrada especialment en la crisi dels refugiats de l’Orient Mitjà. L’alcaldessa, Ada Colau, ha participat en l’acte d’obertura, en què ha aprofitat per demanar als estats que obrin les fronteres per acollir refugiats i ho ha qualificat d'”obligació moral i política”. Colau ha ressaltat la iniciativa Ciutat refugi, de la qual Barcelona és capdavantera, com a model de resolució pacífica dels conflictes i ha demanat que la resta d’administracions s’hi impliquin.

Després de l’acte d’obertura, en què també han participat la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, la cimera continuarà al Palau de Congressos de Montjuïc durant el cap de setmana. Durant la primera jornada, s’han escoltat els discursos de diversos Nobel de la pau com l’expresident sudafricà Frederik Willem de Klerk, que ha proclamat que arreu del món tots els conflictes s’han de resoldre amb “diàleg, diàleg, diàleg”, o el fundador del Banc dels Pobres, Mohammad Yunus, que ha intervingut a través d’un vídeo gravat on insta a aconseguir “els tres 0”: disminuir la pobresa, la desocupació i les emissions de carboni.

L’expresident costa-riqueny Óscar Arias Sánchez va rebre el Nobel de la pau el 1987 per participar als processos de pau de diversos conflictes armats a l’Amèrica central, tot denunciant el suport dels Estats Units a la contra nicaraguenca. Avui, a Barcelona, Arias ha lamentat que, durant molt de temps, tants països hagin considerat necessària l’acció militar per acabar amb els conflictes. Ha posat com a exemple de resposta militar equivocada la invasió de l’Iraq després de l’11-S. “Estats Units sempre ha buscat un enemic i, després del comunisme, va sorgir el nou terrorisme”, ha dit. Però, al seu parer, “disminuir la despesa militar és la solució, i Costa Rica ho ha demostrat” des que el 1948 va decidir abolir l’exèrcit.

Arias ha coincidit amb Mairead Corrigan Maguire i Betty Williams, cofundadores de l’ONG Gent per la Pau (clau en la superació del conflicte de la Irlanda del Nord), a alertar que “en aquests moments Europa està sent militaritzada, s’estan invertint diners per bombardejar ciutats”. Segons Maguire, això impedeix anar a l’arrel dels problemes que causen guerres i refugiats.

Entrevista amb Mairead Maguire:

 
Jody Williams és una mestra estatunidenca guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1997. Cinc anys abans va iniciar la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Antipersones, que aquell any va donar lloc al Tractat d’Ottawa. Vigent des del 1999, a data d’avui 163 països han signat aquest tractat que prohibeix l’adquisició, la producció, l’emmagatzematge i la utilització de mines antipersona.

Entrevista amb Jody Williams: