Amb el motor d'un cotxe de joguina i uns sensors que detecten els obstacles abans de topar-hi, és possible construir-se aquesta cadira per uns 400 euros. Amb aquesta filosofia del baix cost l'han creat famílies d'infants amb pluridiscapacitat i els professionals de Nexe Fundació que els atenen. Una aplicació permet conduir-la per control remot, però la idea és que la posin en moviment els nens sols, segons les seves capacitats. FRAN SEGOVIA, enginyer informàtic i pare de Nexe Fundació "Per exemple, ara està muntada amb un polsador. Hi ha altres nens que no tenen capacitat de fer anar aquest polsador, o no ho poden fer amb la mà. L'altre dia li vam provar a una nena, a la qual li vam posar el polsador al cap, perquè ella amb el cap li donava copets i movia la cadira." Fins i tot es pot conduir amb un xumet o amb els moviment dels ulls. La cadira està pensada per utilitzar-la a casa o a l'escola. A infants, com l'Anna, els permetrà explorar de forma autònoma i segura un món que fins ara se'ls resistia. ANDREU RAIG, pare de l'Anna "El fet de causa i efecte és una de les coses que estem treballant amb ella al col·legi. / El fet de polsar i que es desplaci, i deixar de polsar i que es quedi quieta, en el seu cas és important." L'alternativa comercial fins ara són cadires elèctriques que, a més de ser cares, requereixen d'algunes habilitats que sovint els nens no tenen. El Jordi va ser el primer d'imaginar una cadira més útil, capgirant la fórmula. JORDI VENTURA, fisioterapeuta de l'Hospital Sant Joan de Déu "Jo volia fer el plantejament al revès: què poden fer els nostres nens, com ho fan i posem la tecnologia que doni respostes a les seves necessitats, i no com un prerequisit per poder arribar." El resultat està disponible de forma lliure, sense patents, per qualsevol que vulgui construir-la. I la intenció és que alguna institució la fabriqui en sèrie per comercialitzar-la sense ànim de lucre.

La majoria d’infants amb pluridiscapacitat han d’utilitzar cadires adaptades que empenyen adults. Els nens no poden conduir-les sols perquè calen unes capacitats que ells no tenen. El primer a imaginar una cadira més útil, capgirant la fórmula, va ser Jordi Ventura, un fisioterapeuta de l’Hospital de Sant Joan de Déu que treballa amb els nens de Nexe Fundació: “Jo volia fer el plantejament al revés: què poden fer els nostres nens i com ho fan, i a partir d’això, posem la tecnologia al servei de les seves necessitats”.

Durant 10 mesos, Ventura, juntament amb altres professionals i famílies de l’associació amb formació en informàtica i mecànica, han desenvolupat un prototip de cadira que permet als infants desplaçar-se de forma autònoma en entorns segurs, com la casa o l’escola. La base de l’invent és un motor de cotxe elèctric de joguina, dotat d’un programa informàtic i d’uns sensors que detecten els obstacles abans de topar-hi. Per posar la cadira en moviment i aturar-la, els infants disposen de diferents mecanismes segons les seves capacitats, des de polsadors que poden activar amb la mà fins a xumets connectats al motor de la cadira. També la poden dirigir els adults per control remot amb una aplicació de mòbil.

Tot plegat té un cost aproximat de 400 euros, molt inferior al preu d’una cadira de rodes elèctrica. De fet, la idea va sorgir del Grup de Baix Cost de Nexe Fundació, que busca solucions artesanes per cobrir les necessitats de les famílies. L’objectiu és que qualsevol persona pugui construir-se la cadira amb uns mínims coneixements d’electrònica. El manual per fer-ho està disponible de forma lliure, sense patents, però la intenció és que alguna institució pugui fabricar el model en sèrie per comercialitzar-lo sense ànim de lucre.

“Gràcies al moviment autònom que els permet la cadira, aquests infants podran experimentar sensacions com l’arrencada i la frenada”, explica Ventura. Per a l’Andreu Raig, que és pare d’una nena amb la síndrome de Wolf-Hirschhorn, “el fet de polsar i que es desplaci, i deixar de polsar i que es quedi quieta, és important en el seu cas, perquè la relació causa-efecte és una de les coses que estem treballant a l’escola”.

L’invent va rebre el premi tant del Comitè Científic com del públic a la 8a Trobada Internacional sobre tecnologia lliure, disseny obert i adaptacions organitzada pel Centre de Recuperació de Persones amb Discapacitat Física (CRMF).