De les prop 16.500 defuncions que hi ha a la ciutat anualment gairebé la meitat s'incineren. I del conjunt de cremacions només un 38 per cent d'aquestes cendres es queden al cementiri, on s'enterren o s'espargeixen en llocs habilitats per a això. La resta, el 62 %, se les queden les famílies i la seva destinació, per tant, és desconeguda. A l'estat espanyol actualment l'espargiment de centres és lliure a la via pública i també a la naturalesa. De fet, Espanya i Portugal, són els dos únics països de la Unió Europea que no tenen cap legislació al respecte. Ja fa temps que s'han iniciat les converses tant amb la Generalitat com amb el govern central per tal de tractar aquesta qüestió. Ara, però, amb l'increment d'aquesta pràctica, des de Cementiris de Barcelona consideren absolutament necessari aprovar una normativa que reguli el destí final de les cendres." JORDI VALMAÑA, director de Cementiris de Barcelona "Parlem de restes òssies dels nostres difunts, parlem de fosfat calci, ja hi ha una certa contaminació pel que fa referència que és el que composa les cendres dels difunts però, a més a més, hem de parlar del que és la contaminació de les pròpies urnes." Ara mateix a països com Alemanya i França, per exemple, quan un familiar es vol quedar les cendres ha de explicitar per escrit on les vol guardar o llençar i a partir d'aquí l'Administració li dóna permís per fer-ho o no.
Gairebé la meitat de les 16.500 persones que moren anualment a la ciutat s’incineren. La cremació va camí de generalitzar-se: el 2006 era del 20 % i el darrer any va pujar fins al 38 %. Tot i això, el director de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, alerta que només un 38 % de les cremacions es queden al cementiri o s’enterren en espais habilitats i, la resta, el 62 %, se les emporten les famílies, i no sap ningú on van a parar.
De fet, Espanya i Portugal són els dos únics països de la Unió Europea on es permet llençar les cendres lliurement a la via pública i a la naturalesa. A Alemanya, per exemple, quan un familiar es vol quedar les cendres ha d’indicar per escrit quin serà el seu destí final.
Valmaña considera que aquest buit normatiu genera un problema i demana que es posi en marxa una regulació per resoldre-ho. El director de Cementiris de Barcelona afirma que aquesta pràctica contamina la naturalesa perquè “parlem de restes òssies dels nostres difunts, parlem de fosfat calci”, que s’afegeixen a les restes de les pròpies urnes. Per això, ha reclamat més implicació del sector funerari per aconseguir aquest canvi legislatiu i ha anunciat que, de cara a 2016, s’organitzaran unes jornades europees per buscar solucions al respecte.
Cementiris de Barcelona disposa de prop de 5.000 columbaris per dipositar les cendres i de dos crematoris, un al cementiri de Montjuïc i un altre a Collserola.
