El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha celebrat en la Comissió d’Economia i Hisenda que per primera vegada la Generalitat hagi reconegut íntegrament el deute pendent amb la ciutat, situat en 140,23 milions d’euros.
Segons l’informe de l’Ajuntament, el deute es desglossa en diferents parts:
- deute tributari de 2013 i anteriors: 15 M €
- deute de 2014: 65 M €
- deute de 2015: 45,6 M €
- anualitats pendents del Centre de Disseny: 14,6 M €
A més, per primera vegada, el govern municipal ha quantificat el “deute ciutadà” de la Generalitat amb la ciutat, que xifra en 155 milions d’euros. Aquí s’ha comptabilitzat la davallada de les aportacions del govern català des de 2011 en serveis públics com escoles bressol, atenció social o salut. Segons les dades aportades pel govern municipal, les aportacions econòmiques de la Generalitat als consorcis, organismes públics i empreses municipals entre 2011 i 2015 s’han reduït un 27,58 %.
Pisarello ha explicat que s’han produït avenços en la negociació i que confia que s’estableixi un calendari de pagaments properament. A més, ha afegit que l’Ajuntament també serà exigent amb el Govern espanyol perquè compleixi els seus compromisos econòmics amb la Generalitat.
Des de l’oposició, CiU, Ciutadans, PSC i PP han reclamat que es constitueixi de nou la comissió de seguiment del deute, per rebre explicacions més precises, com es va aprovar en la comissió del mes passat. Des de CiU, Sònia Recasens ha celebrat que el govern d’Ada Colau parli d’aquestes xifres, perquè quan governava Xavier Trias, “ICV s’omplia la boca amb altres xifres” que arribaven als 300 milions d’euros.
La presidenta del Grup Municipal de Ciutadans, Carina Mejías, ha demanat transparència en les dades i aclarir en quina mesura “l’Ajuntament ha estat actuant de banca privada a la Generalitat pagant equipaments”.
Des d’Esquerra Republicana, Trini Capdevila ha instat primer a reclamar els diners que l’Estat deu a Catalunya per poder ser més contundents amb la Generalitat.
La socialista Montserrat Ballarín ha aplaudit el canvi d’orientació de l’informe per incloure les retallades en serveis, que ha qualificat “d’inacceptables”.
Per part del PP, Xavier Mulleras ha reclamat que aclareixi quins dels imports que la Generalitat ha retornat provenen dels fons de liquiditat autonòmica, que, segons els populars, el 2014 va servir per finançar el 76 % del deute.
El regidor de la CUP Josep Garganté ha denunciat que tant la Generalitat com el Govern espanyol es proposen “laminar els municipis i convertir-los en administracions sense poder”.
