Amb una pancarta en què es podia llegir “Prou repressió”, més d’una trentena de persones s’han concentrat a la Ciutat de la Justícia per mostrar la seva solidaritat amb els quatre acusats. Els manifestants han rebut el suport del regidor de la CUP Josep Garganté i del líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. Poc abans de les 11 h, han tallat el trànsit durant cinc minuts a la Gran Via per demanar també suport ciutadà, fet que ha generat queixes entre alguns conductors. Passades les 16 h, el grup de suport als encausats ha anunciat via Twitter la finalització de la vista. Al llarg de la jornada han declarat quatre encausats, a més d’agents dels Mossos d’Esquadra i testimonis de la defensa.

Segons un dels advocats, Andrés García Berrio, la vista ha estat “positiva perquè els encausats han pogut demostrar la seva innocència de les agressions per les quals se’ls acusa”. García s’ha mostrat sorprès per la petició de tres anys i mig de presó que ha fet la fiscalia i ha afirmat que “espera una sentència absolutòria”. Els lletrats de la defensa han denunciat la “incoherència” del testimoni dels agents i han lamentat que durant la instrucció no es poguessin aconseguir les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat de les entitats bancàries, tot i les seves peticions.

Els fets pels quals es jutgen els coneguts com els quatre del Poblenou es remunten a la vaga general de 2012. Un grup de piquets format per més de 150 persones van recórrer el barri i van tallar el trànsit davant el Centre Comercial Glòries. Allà es va produir una càrrega policial que va acabar amb quatre detinguts, els que avui es jutgen. Se’ls acusa de danys, desordre públic i riscos per a la circulació per, presumptament, haver posat contenidors al mig de la via, llançar-ne contra la façana d’un supermercat i fer pintades a una sucursal bancària. Els acusats neguen tots els fets i demanen ser absolts. Els grups que els donen suport denuncien, a més, dificultats en l’admissió de proves de la defensa.

La Generalitat i La Caixa actuen com a acusació particular en el cas. Una posició que també havia adoptat l’Ajuntament, tot i que aquest se’n va retirar amb l’arribada al govern de Barcelona en Comú. De fet, el consistori havia arribat a demanar cinc anys de presó per als acusats, una pena que la fiscalia va rebaixar a tres anys i mig però que els sindicats CGT i el grup de suport Solidaritat Poblenou 29-S consideren desproporcionada. En Bernat Castro, del grup de suport, titlla el judici d’exemplificant i repressiu. Els acusats neguen els fets i demanen ser absolts.