ELENA SÁNCHEZ, coordinadora de l’àrea de migracions del CIDOB "Países Bajos, Suecia, incluso Alemania llevan una política de refugio de 30-40 años, con lo cual tienen una experiencia que nosotros no tenemos y que ellos sí. Llevan muchos años no solamente en esta acogida inicial, porque lo que se nos plantea ahora es un problema de acogida inicial. Sin embargo estos países no solamente tienen esta experiencia de acogida inicial sino que además tienen unas políticas de integración muy desarrolladas hacia los refugiados."

“Els Països Baixos, Suècia o Alemanya tenen una política de refugi de 30 i 40 anys, disposen d’una experiència que no tenim.” Amb aquest argument, Elena Sánchez, defensa que per preparar una bona rebuda dels refugiats sirians a Barcelona i al conjunt de l’estat, cal importar bones pràctiques que ja s’apliquen en altres països europeus.

La coordinadora de l’Àrea de Migracions del CIDOB assegura que són referents no només en l’acollida inicial, oferint allotjament i manutenció, sinó també en programes d’integració molt sòlids. En posa com a exemple França, on cada regió reserva una proporció d’habitatges de protecció oficial per a refugiats, o Holanda, on les oficines de treball fan un seguiment de la inserció laboral dels nouvinguts.

En un article d’opinió publicat recentment, Sánchez considerava que “Barcelona està infradotada” per fer front a l’arribada de refugiats sirians. Per això, demana millorar la infraestructura d’acollida actual especialment en els àmbits de l’allotjament, el suport psicològic, jurídic i d’inserció sociolaboral.

En espera d’un acord comunitari

Sánchez també s’ha referit a la manca d’acord dels estats membres de la Unió Europea per distribuir 120.000 refugiats sirians. La investigadora ha explicat que “la UE ha estat incapaç durant 30 anys de pactar una política comuna d’immigació i asil”. Així doncs, ara se’n recullen els fruits ja que cada estat decideix en funció “de la seva opinió pública, les seves necessitats i els seus interessos”.