Diarrea, restrenyiment i dolor abdominal, són alguns dels símptomes que poden presentar els pacients amb síndrome de l'intestí irritable. Una malaltia que afecta més d'un 10 % de la població. Aquest equip de recerca del Vall d'Hebron acaba de demostrar que els pacients que manifesten la malaltia amb diarrea presenten alteracions de la flora intestinal. Tenen menys bacteris productors de butirat i metà. CHAYSAVANH MANICHANH, cap de l'estudi "Sabemos que el butilato está implicado en reforzar la barrera intestinal y sin una buena barrera intestinal las bacterias pueden pasar y provocar microinflamación o provocar traslocación bacteriana a otros órganos" Uns resultats que poden permetre en un futur establir dietes més adequades a cada pacient i fer tractaments més acurats que incideixin en l'origen de la malaltia i no tant els símptomes, com s'està fent actualment. FERNANDO AZPIROZ, cap del Servei de l'Aparell Digestiu de la Vall d'Hebron "Los tratamientos farmacológicos que disponemos para el intestino irritable van dirigidos a los síntomas: los pacientes que tienen se trata la diarrea, los que tienen restreñimiento el restreñimiento, los que tinen dolor tratamos el dolor pero no tenemos tratamientos que actuen sobre los mecanismos desencadenantes de los síntomas esto es lo que nos abre una puerta." Actualment, només al Vall d'Hebron atenen més de mil pacients afectats amb aquesta malaltia. Els experts asseguren que un cop establerts marcadors biològics concrets podria augmentar el nombre de casos ja que se'n diagnosticaran més. Ara s'atribueixen a altres patologies com són la inflor abdominal o l'estrès psicològic.
Per dur a terme l’estudi, liderat per la doctora Chaysavanh Manichanh, els investigadors van analitzar la composició i l’estructura del microbioma de 113 pacients amb intestí irritable i de 66 persones sanes. En total, van examinar 273 mostres fecals. Les mostres de la síndrome de l’intestí irritable les van classificar entre els que tenen diarrea freqüentment, els que tenen restrenyiment o constipació constant, i els que alternen diarrea i constipació. Pel que fa als pacients amb diarrea, els investigadors van detectar que tenien menys bacteris productors de butirat i metà. El butirat contribueix a fer més impermeable la barrera epitelial i, si no n’hi ha o n’hi ha menys, els microbis traspassen la barrera i interactuen amb cèl·lules immunitàries o nervioses de la paret intestinal. Pel que fa al metà, els científics han vist que els pacients amb diarrea tenen menys microbis productors d’aquest gas, mentre que els pacients amb estrenyiment en tenen més i això endarrereix el trànsit intestinal.
L’estudi també ha permès relacionar diferents famílies de bacteris amb la sensació de flatulència, dolor i inflor abdominal, i detectar que entre els pacients que han pres alguns medicaments protectors d’estómac creix la població d’una família de bacteris més patògens.
Tots aquests resultats permetran establir dietes més adequades a cada pacient i fer tractaments més acurats que incideixin en l’origen de la malaltia i no tant els símptomes, com s’està fent actualment. Segons el cap del Servei de l’Aparell Digestiu del Vall d’Hebron, el doctor Fernando Azpiroz, “els tractaments farmacològics que hi ha actualment van dirigits a pal·liar els símptomes de malaltia, però no actuen sobre els mecanismes desencadenants” i aquesta troballa, “obre una porta a aconseguir-ho”.
Actualment, només al Vall d’Hebron atenen més de mil pacients afectats amb aquesta malaltia. Els experts asseguren que, un cop establerts marcadors biològics concrets, podria augmentar el nombre de casos a tractar, ja que se’n diagnosticaran més. Ara s’atribueixen a altres patologies com la inflor abdominal o l’estrès psicològic.
La investigació del Vall d’Hebron Institut de Recerca ha sortit publicada al ‘Nature Scientific Reports‘.
