El Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona viu uns dies amb molta activitat. Sobretot pel que fa a les sol·licituds d'asil. Fins al 31 d'agost va atendre per aquesta raó mes de mil persones, quan en tot l'any passat van ser-ne 800. "Han augmentat molt les sol·licituds d'asil des de principis d'any, sobretot de persones que procedeixen d'Ucraïna." Els ucraïnesos són els que es troben amb més traves. Des de 2013 l'Estat no ha resolt cap cas sobre aquest país. Els refugiats sirians, en teoria, ho tenen mes fàcil, tot i que des del SAIER denuncien la lentitud de l'Estat en l'admissió a tràmit dels sol·licitants. El SAIER és únic perquè atén tot els fluxos migratoris: immigrants, els que retornen i els refugiats. El 2014 va atendre 11.000 persones, a qui aconsegueix aixopluc en els cas mes vulnerables. El Col·legi d'Advocats considera que el SAIER és un exemple a exportar a altres llocs de l'estat per tal de millorar l'atenció als refugiats mentre esperen la resolució del seu cas. Segons el degà del Col·legi, el procés per aconseguir l'asil es pot allargar uns tres anys. És indignant que a gent que està patint molt ens esperem a dir-li si li donem ajuda. I una dada més. L'Estat espanyol és dels que menys asils concedeix. 1.500 l'any passat, quan en altres pïsos europeus se'n concedeixen 14.000.
El 2012 el SAIER va rebre 304 sol·licituds d’asil. El 2013, 429. El passat 2014 en van ser 810 i fins al 31 d’agost d’aquest any n’ha rebut 1.041. El centre sobretot rep peticions d’asil d’ucraïnesos, n’han estat 256 de les 1.041. Després són els sirians els que més ens en demanen.
Però que ho sol·licitin no vol dir que se’ls concedeixi. El Col·legi d’Advocats de Barcelona critica que els tràmits s’allarguen molt, poden durar fins a tres anys. El degà del Col·legi, Oriol Rusca, ha explicat que els sol·licitants d’asil vénen en molts casos d’estar en perill de mort, i que tenir-los tres anys esperant “és indignant”.
A més, des del SAIER, diuen que sovint també s’allarga el termini per poder iniciar el tràmit de la sol·licitud i que això agreuja la situació dels refugiats, perquè mentre no són sol·licitants no poden rebre cap tipus d’ajut per part de l’Estat. Un cop ja ho han pogut sol·licitar, mentre esperen que es resolgui el seu cas, tenen dret a aixopluc. El SAIER diu que els ucraïnesos són els que ho tenen més difícil perquè des de 2013 l’Estat espanyol no ha resolt cap d’aquests casos.
L’Ajuntament de Barcelona va crear el SAIER el 1989 per fer front als refugiats que arribaven sobretot de Sud-amèrica. Més tard, va rebre sobretot moltes demandes d’immigrants. I ara torna a veure com pugen els casos relacionats amb els refugiats. És un centre únic al país pel fet de ser un servei municipal que aborda l’atenció a immigrants, emigrants i refugiats, amb el treball amb altres entitats que permeten donar aixopluc als més vulnerables.
