Les entitats que treballen amb refugiats a Catalunya han demanat més mitjans per atendre aquestes persones en la trobada amb l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. Des de l'Ajuntament han augmentat dels 100.000 als 200.000 euros la partida per atendre els refugiats que ara mateix hi ha a Barcelona, prop de 530, i amb la previsió que la xifra augmentarà. Per això han demanat la implicació de la ciutadania. GERARDO PISARELLO, primer tinent d'alcalde "El que volem fer és un recull, un registre de famílies que estan disposades a ajudar. Les formes d'ajuda poden ser molt diverses. Poden ser ajudes econòmiques, poden ser disposició a donar suport en aquesta fase de primera acollida fins i tot. També podria ser la disposició d'allotjament per poder intervenir." El consistori ja està en contacte amb els ajuntaments de Madrid i València, que se sumen a d'altres com els de Sabadell i Sant Feliu de Llobregat per treballar conjuntament. De fet, ha reclamat al Govern espanyol que descentralitzi cap als municipis els recursos que rep de fons europeus per a qüestions migratòries, que ara es destinen a reforçar les fronteres. Les entitats celebren aquesta primera presa de contacte, a partir de la qual es traçaran les actuacions a llarg termini, ja que prediuen que l'onada migratòria és lluny d'acabar-se. PASCALE COISSARD, Asil.cat "La diagnosi és que les entitats estem col·lapsades amb els serveis que donem. Estem en condicions precàries. Les persones que estan aquí en procés de sol·licitud d'asil a Catalunya estan en situacions precàries." Al llarg de la setmana el goven municipal es reunirà amb els grups de l'oposició per acordar les mesures a prendre, i en els propers dies amb la Generalitat, a través del Fons Català de Cooperació.

El primer tinent d’alcalde ha proposat, a més, la posada en marxa d’una xarxa de ciutats que acullin refugiats, com és el cas de Madrid i València, que estan disposades a formar part d’aquesta xarxa de ciutats d’acollida. A l’àrea metropolitana, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell també s’han ofert a col·laborar-hi. Pel consistori barceloní, donar atenció a aquestes persones és una obligació, no pas “caritat”, i ha concretat que, tot i no tenir dades oficials, l’Ajuntament calcula que unes 700 persones han demanat asil a Catalunya, i més 500 estan ateses a Barcelona, tant per les administracions com per les entitats que tracten amb refugiats.

Per atendre totes aquestes persones que viuen a la ciutat, Pisarello ha explicat que es reforçaran els serveis d’acollida de persones refugiades. De fet aquest estiu ja s’han duplicat les aportacions al Servei d’Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER), que ara arriben als 200.000 euros. Amb aquesta partida es vol atacar el que admeten que és “una deficiència en els recursos destinats a l’atenció dels refugiats”, i que han posat de manifest les entitats. El primer tinent d’alcalde creu que s’ha d’ampliar el nombre de professionals que treballen en el tema, com és el cas d’advocats, mediadors i intèrprets.

A la reunió hi han assistit entitats com ACSAR, CEAR, Accem CAT, Acathi i el Comitè Català de l’ACNUR; així com representants de CCOO, la Creu Roja, l’Institut Drets Humans de Catalunya i l’ICAB.

L’Ajuntament ha exigit a més al Govern espanyol que descentralitzi cap a les ciutats els milions d’euros que rep de fons europeus per qüestions migratòries . “L’Estat es gasta tots aquests recursos en l’enduriment de les fronteres i no pas en l’assistència humanitària”, assegura Pisarello, que considera que “són les ciutats les que sabem de primera mà què es necessita i quins recursos necessitem per atendre la situació”.

Les vuit entitats que treballen amb el dret d’asil i els refugiats a la ciutat han “celebrat l’interès de l’Ajuntament per les persones refugiades”. En la reunió s’ha pogut fer una primera presa de contacte entre totes dues parts per poder “desenvolupar plans de treball a llarg termini per millorar l’acollida” d’aquest col·lectiu. Les entitats, agrupades ara sota la Xarxa Asil.cat, confien que Barcelona esdevingui “un motor de canvi i que lideri una presa de consciència en l’acollida i la inclusió de les persones amb necessitats de protecció internacional”.