Les entitats que treballen en temes d'asil i refugi a Catalunya han unit forces per fer sentir la seva veu. Des d'abans de l'estiu que treballen de manera coordinada per reclamar una millora de les condicions dels asilats a casa nostra, que consideren deficitària, i justament en un moment en què aquest col·lectiu està creixent. JOAN RAVENTÓS, director del Comitè Català de l'ACNUR "Hem observat un increment del 50 per cent l'any passat del nombre de sol·licitants d'asil a Catalunya, estem parlant de xifres que estan augmentant de manera galopant. No són massives com podria ser en altres països de la UE, sí que el baix nivell de resposta que tenim en aquests moments, som pocs, si som pocs intentem com a mínim treballar perquè sigui una acollida el més digne possible. La comunitat siriana a Barcelona és una de les que ha augmentat darrerament, ja que la guerra en aquest país ha obligat a exiliar-se milers de ciutadans. Des de la Creu Roja asseguren que actualment hi ha cinc milions de desplaçats i que aquest èxode no s'acabarà a curt termini. ENRIC MORIST, coordinador de la Creu Roja a Catalunya "És la pitjor crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial quant a refugiats i desplaçats. Milers de persones estan fent aquests dies una diàspora, un èxode per diferents països del centre d'Europa. A més diem que és una crisi que es podia preveure." Demanen, com ja fa dies que ho fan totes les organitzacions humanitàries, que els països de la Unió Europea siguin solidaris i prestin l'ajuda que ara mateix assumeixen aquestes entitats sense ànim de lucre. (Moltes ja han començat o estan a punt de llençar campanyes a casa nostra per recaptar fons per oferir aquesta ajuda humanitària.)

En el darrer any el nombre de sol·licituds d’asil a Catalunya, la majoria a Barcelona, ha crescut un 50 %, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Des que va començar l’any ha xifrat en 300.000 les persones que han arribat a Europa creuant el Mediterrani.

A Barcelona arriben molts menys refugiats comparat amb altres països europeus. Per això, la desena d’entitats catalanes que treballen amb asilats i refugiats a la ciutat s’han unit per coordinar la seva tasca a la Xarxa d’Asil.cat. Hi ha, entre d’altres, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i la Creu Roja. Joan Raventós, director del Comitè Català de l’ACNUR, que n’és membre observador, demana que “la poca gent que ens arriba fugint d’un conflicte bèl·lic es tracti amb dignitat i amb els recursos necessaris”. Afegeix que tenen constància de casos en què “refugiats sirians a Barcelona viuen en circumstàncies molt difícils, pel que fa a la integració, el procés d’acollida i la manca d’una vida digna aquí”.

La comunitat siriana ha augmentat darrerament a Barcelona, sobretot perquè molts dels qui fugen del país en guerra es retroben amb familiars o amics que viuen aquí. “Potser no era la seva intenció quedar-se aquí, però sí que és el primer país europeu que han trepitjat quan fugien de Síria, perquè hi tenen algun contacte, és aquí on han de demanar l’asil segons la legislació vigent”, explica Raventós.

Tant l’ACNUR com la Creu Roja han iniciat una campanya per recaptar fons per a la seva tasca humanitària a l’èxode que creua Europa. Recorden la importància d’aquestes col·laboracions de la ciutadania per poder fer una tasca que ara per ara és fonamental per a milers de persones.

Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, alerta que “es tracta de la pitjor crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial pel que fa al nombre de refugiats i desplaçats”, i demana als estats europeus que prestin l’ajuda humanitària que ara per ara estan fent les entitats sense ànim de lucre. Unes declaracions que comparteixen des de Metges sense Fronteres. Tenen té tres embarcacions de salvament des del mes de maig per assistir les barques carregades de persones que fugen d’Àfrica per motius diversos.

El director adjunt d’operacions de l’ONG, Xisco Vilallonga, assegura que “no és la nostra feina fer salvament marítim perquè va més enllà de l’assitència mèdica, però si no la féssim nosaltres, encara moriria més gent“. Des del maig han rescatat prop de 3.000 persones, però Vilallonga recorda que darrera de cada xifra “hi ha històries humanes demolidores”. Els casos més habituals en aquestes operacions de salvament són hipotèrmies i traumatismes. “Vénen d’estar sotmesos a la violència, tant dels conflictes bèl·lics com de les màfies de traficants de persones”, i a més des de Metges Sense Fronteres reconeixen la importància del tractament psicològic que necessiten.