Els dos primers integrants que van fundar la Orquesta Ilegal de Barcelona van començar a tocar al carrer l'any 2012, i pocs mesos després, ja havien format una banda de set músics que amb la pressió policial, va començar a buscar sales on seguir tocant. ADRIANA OSPINA, cantant "A algún amigo le quitaron un saxo o el cajón, y luego no lo puedes recuperar porque es carísimo. Entonces poco a poco fuimos buscando sitios donde tocar, sin que hubiera ese problema." Per fer-ho van haver de canviar el format exprés del carrer, amb només dues o tres cançons, pel xou complet que exigeix una sala de concerts. El canvi, però, no els ha fet perdre ni la frescor ni l'energia dels orígens. "La Orquesta Ilegal de Barcelona és un clar exemple de banda cosmopolita creada a la ciutat. Els seus integrants van arribar a Barcelona procedents de set països diferents i des de llavors han compaginat aquest projecte musical amb altres de paral·lels en altres països. Per això, aquesta és una formació variable i sempre oberta a noves incorporacions." EZEQUIEL HOCHREUTER, saxofonista "Barcelona te de la posibilidad esa, de conocer a músicos geniales de todas partes del mundo. Pero también esos músicos están de paso al final. Porque para prosperar realmente se hace difícil." En aquests tres anys han aconseguit una plaça fixa els divendres al Harlem Jazz Club. Amb un repertori de swing, gipsy-jazz i funk que barreja versions clàssiques també amb alguns temes propis.
La Orquesta Ilegal de Barcelona va començar a tocar al carrer l’any 2012, amb només dos integrants i pocs mesos després, ja s’havia format una formació de set músics que a causa de la pressió policial, van buscar sales on continuar tocant. Des de llavors s’han consolidat com la banda habitual dels divendres al Harlem Jazz Club, conservant la frescor i l’energia dels seus orígens al carrer. Els integrants provenen de països d’Amèrica Llatina, Europa i Àsia, en un exemple de grup musical plenament cosmopolita, unit a través de la música. Actualment la banda segueix tenint una estructura variable, sempre oberta a la incorporació de nous components. La seva proposta de swing, gipsy-jazz i funk barreja temes clàssics amb algunes composicions pròpies.
