L’activista veïnal Toni Oller, de l’associació Talia Olympia Paral·lel, i el bloguer Enric H. March, de l’associació Tot història, han elaborat el projecte per tornar a aixecar el teló del Teatre Arnau i alhora instal·lar-hi un centre d’interpretació històrica dedicat a les arts escèniques i el moviment obrer del Paral·lel. Ahir el van presentar en una assemblea a la plaça de Raquel Meller, just davant del teatre, en què van participar representants de diversos col·lectius veïnals i teatrals, a més d’actors i historiadors a títol individual.

El primer eix de la proposta se centra a aixecar de nou el teló de la sala, acollint companyies residents i fent lloc a l’experimentació i la innovació artística. Es planteja que tant s’hi puguin representar obres de professionals com d’amateurs. El projecte també preveu la programació de vermuts amb actuacions de jazz i espectacles infantils.

El Centre de Documentació recollirà materials escenogràfics provinents de fons institucionals i particulars, especialment de veïns i ateneus històrics. Així doncs, l’Arnau s’emmirallarà en altres iniciatives de teatres museu, però donant protagonisme a la “personalitat paral·leliana” i la cultura popular barcelonina. Del fòrum reunit ahir a la plaça en va sortir una comissió de treball, formada per historiadors i antropòlegs, que començarà a treballar immediatament per a la recopilació de tots aquests fons, que seran la base del futur museu del Paral·lel al renascut Teatre Arnau. Es vol reconstruir la història del que va ser la gran avinguda del teatre barceloní, però també del moviment obrer tan present en la vida dels barris del voltant i dels mateixos teatres.

Reparació urgent de l’edifici

Abans que totes aquestes idees es puguin dur a la pràctica -March ja adverteix que “el projecte va per llarg”-, l’edifici necessita urgentment una posada a punt. Per recuperar el Teatre Arnau, abans cal salvar-ne l’edifici amb una reparació urgent de la teulada per evitar que caigui o que les goteres en malmetin l’interior. Cal substituir tan aviat com sigui possible les uralites d’amiant. Els veïns i interessats subratllen que aquests treballs són responsabilitat de l’Ajuntament, propietari de l’edifici des que el 2011 el va comprar per dos milions d’euros. Per a això, esperen que el consistori es posi ja mans a l’obra perquè la reparació es dugui a terme en un termini màxim de tres mesos. Posar en marxa la rehabilitació de l’edifici de l’Arnau també farà que apareguin noves propostes per dur a terme al seu interior: “Si el teatre es veu útil, és una manera de fer força per acabar de recuperar-lo”, explica Enric H. March.

En tot cas, la primera actuació visible serà pintar un mural sobre el mur que cobreix l’entrada, construït per evitar okupacions com la que es va produir el 2006, quan l’edifici era en mans privades. Una de les entitats participants al projecte ja ha contractat un artista urbà que ha dissenyat una imatge amb el lema “Recuperem el Teatre Arnau per al veïnat”. La idea és que tota la rehabilitació del teatre es pugui fer mitjançant fórmules com aquesta de treball social, per exemple oferint feina a persones a l’atur mitjançant un taller ocupacional. L’Ateneu Cooperatiu la Base, del Poble-sec, compta amb una Casa d’Oficis que podria implicar-s’hi.

El que costarà més de definir és el model de gestió del futur centre teatral i museístic, que hauria de combinar la gestió professional que requereix un teatre amb la participació veïnal en què també es vol basar el projecte. “S’haurà de trobar la fórmula més adequada”, pronostica March, d’entrada molt satisfet pel clima d’entesa que va presidir la pluja d’idees d’ahir al vespre. Tots els que hi van participar tenen la intenció de continuar treballant plegats des d’ara per recuperar el Teatre Arnau, i esperen que l’Ajuntament i el Districte de Ciutat Vella els rebi aviat, d’entrada, per assumir les seves responsabilitats sobre l’edifici.