Des de finals del segle XIX i fins al franquisme, les cooperatives van ser un eix cabdal en la vida de molts veïns del Poblenou. Oferien activitats socials i productes de primera necessitat sense intermediaris. L'Antonia i la Maite van formar part del moviment cooperativista al barri però, com passa amb la resta de dones de l'època, no consta enlloc. Ara, han participat en un documental que recull el seu i altres testimonis per explicar el paper d'elles en aquestes organitzacions. MAITE DOÑAQUE, testimoni "Les dones, el de sempre, ser dependentes i manar res, ho feien tot els homes. El meu pare era de la junta i la meva mare tampoc res, anaven a comprar, vendre i ja està." No podien fer-se sòcies i encara menys ser directives i, per tant, no apareixen en els documents. "A la meva època ja havíem estudiat i estàvem preparades, el que passa és que no ens deixaven, no ens deixaven." Prenien, però, decisions a l'ombra i s'encarregaven de despatxar o de la neteja. ANTONIA PRADES, testimoni "A mi de seguida em van deixar despatxar una mica perquè primer només havia de treure la pols i escombrar i després ja quan vaig fer els 14 ja em van deixar despatxar." Mentre treballaven en un altre documental, les autores van accedir a material relacionat amb les cooperatives. Van adonar-se que no hi havia ninguna referència a cap dona. Per això, van decidir fer el film per reivindicar la seva funció. JÚLIA LÓPEZ, autora documental "El procés ha sigut un any complet d'investigació perquè era molt difícil localitzar les dones de les cooperatives. No consten en documents, com no consten en actes, i era anar al darrere de gent que ja ha mort o gent que tingués una mica de records i hagués estat dintre." 'Les dones a les cooperatives del Poblenou' s'ha presentat en primera instància a la biblioteca de Can Saladrigas i començarà ara una gira per diversos equipaments del districte de Sant Martí. Principalment casals de gent gran i instituts.

El film reivindica el paper a l’ombra de les dones que no podien ser sòcies ni, encara menys, directives. En els documents de les diferents cooperatives que hi va haver al Poblenou durant el segle passat no hi apareixen noms de dona. Només hi ha referències i noms d’home, que eren els qui les dirigien i els únics que en podien ser socis. Això va cridar l’atenció de les autores d’un film que recupera el testimoni en primera persona de quatre dones que van participar en el moviment cooperativista als anys 40 i 50. En el documental expliquen la seva experiència a cooperatives del barri com La Flor de Maig, l’Artesana o la Pau i Justícia i com en l’esfera pública la dona només podia ocupar-se de tasques secundàries.