L'estada en centre penitenciari podria allargar-se, a partir d'ara, durant tota la vida del reclús si ha comès un delicte considerat d'extrema gravetat. Amb la presó permanent revisable, que entra en vigor avui, caldrà complir com a mínim entre 25 i 35 anys i, a partir d'aquí, la situació dels interns es revisarà periòdicament, condicionant-ne la llibertat a si se'l considera rehabilitat o no. S'endureixen, doncs, les penes per determinats delictes, també per als considerat menys greus. Un exemple: quan hi hagi alteracions de l'ordre públic es penalitzarà tant els qui hi participin com els incitadors. Pel que fa a penes concretes, comporten entre un i tres anys de presó els delictes de furt de cablejat elèctric. També s'hi incorpora com a delicte la difusió d'imatge íntimes sense consentiment del qui hi surt, castigat amb entre sis mesos i un any de presó. En l'àmbit de la corrupció, s'imposaran penes d'entre sis mesos i quatre anys per a les donacions de més de 500.000 euros a partits polítics. Per alguns juristes, però, els termes de la llei són pocs concrets i deixen un marge excessiu a la interpretació de cada jutge. Consideren, a més, que els canvis podrien ser contraproduents perquè, segons diuen, poden generar inseguretat jurídica en els ciutadans. LAURA PARÉS, presidenta de la secció de dret penal de l'ICAB "La llei penal s'hauria de caracteritzar precisament per una permanència. Per què? Perquè se li ha d'enviar el missatge al ciutadà de quines són realment les conductes que són delictives. // El codi penal no es compleix més o menys en funció de si la pena va de un a quatre anys o de un a sis." Per aquesta advocada, l'enduriment de penes respon a una demanda d'una part de la societat. De fet, la mateixa llei diu que mesures com la presó permanent revisable s'adoptaran en ls casos "en què els ciutadans demandaven una pena proporcional al fet comès".

La nova llei de seguretat ciutadana impulsada pel Govern central és un dels textos més polèmics de la legislatura, amb molta oposició al carrer i també al Congrés. S’ha aprovat només amb els vots del Partit Popular i l’oposició ja ha dit que la derogarà si canvia la majoria parlamentària.

A partir d’ara, manifestar-se davant el Congrés, Senat o parlaments autonòmics estarà considerat una infracció, tot i que els representants públics no hi siguin en aquell moment. La llei també sanciona fotografiar o gravar policies sense autorització prèvia. Amnistia Internacional ho denuncia perquè diu que la captació d’imatges ha servit per denunciar possibles casos d’excés de força policial. Entre les mesures incloses, també seran sancionables les accions de protesta per mirar d’aturar desnonaments.

L’altre text legal que ha entrat aquest 1 de juliol en vigor és el nou Codi penal, força controvertit per la figura de la presó permanent revisable. Alguns sectors denuncien que és l’equivalent a la cadena perpètua. De fet, segons alguns juristes consultats per BTV, la tendència general del nou text és la d’endurir les penes.

L’estada en un centre penitenciari podria allargar-se, a partir d’ara, durant tota la vida del reclús si ha comès un delicte considerat d’extrema gravetat. Amb la presó permanent revisable caldrà complir com a mínim entre 25 i 35 anys i, a partir d’aquí, la situació dels interns es revisarà periòdicament, condicionant-ne la llibertat depenent de si se’l considera rehabilitat o no. S’endureixen, doncs, les penes per determinats delictes, també per als considerat menys greus. A tall d’exemple, quan hi hagi alteracions de l’ordre públic es penalitzarà tant els qui hi participin com els incitadors.

Pel que fa a penes concretes, comporten entre un i tres anys de presó els delictes de furt de cablejat elèctric. També s’hi incorpora com a delicte la difusió d’imatge íntimes sense consentiment del qui hi surt, castigat amb entre sis mesos i un any de presó. En l’àmbit de la corrupció, s’imposaran penes d’entre sis mesos i quatre anys per a les donacions de més de 500.000 euros a partits polítics.

Per a alguns juristes, però, els termes de la llei són pocs concrets i deixen un marge excessiu a la interpretació de cada jutge. Consideren, a més, que els canvis podrien ser contraproduents perquè, segons diuen, poden generar inseguretat jurídica en els ciutadans. A més, creuen que l’enduriment de penes respon a una demanda d’una part de la societat. De fet, la mateixa llei diu que mesures com la presó permanent revisable s’adoptaran en els casos “en què els ciutadans demandaven una pena proporcional al fet comès”.