El creador d''Angry birds' no ha passat desapercebut. Vestit amb el logotip del seu joc ha vingut al congrés Gamelab per defensar com els videojocs poden millorar el sistema educatiu. Explica que a les escoles no tot ha de ser digital, però que els videojocs poden ensenyar molt. "No tots els jocs són digitals. Amb els jocs pots ensenyar col·laboració i pautes de negociació." Pero no tothom ho veu igual. Els joves desenvolupadors de jocs que exposen al Gamelab s'han trobat sovint amb la incomprensió dels pares. El creador d''Angry birds' explica que hi ha un gran forat en com els pares i els fills entenen els videojocs i assegura que no esta gens preocupat sobre que els adolescents dediquin unes quantes hores a jugar-hi. "Mai és bo si esdevé una obsessió, és millor si hi ha un equilibri sa entre jugar, anar a l'escola i fer esport. però no estic molt preocupat sobre si els nens juguen massa, ells n'aprendran." Els participants en la xerrada sobre educació, han coincidit a dir que la història dels videojocs és molt recent per la qual cosa el potencial que ofereixen encara és molt alt.
El congrés de videojocs Gamelab, inaugurat ahir, ha dedicat aquest dijous una de les conferències a reflexionar sobre com els videojocs poden contribuir a millorar el sistema educatiu en ple segle XXI. Els ponents asseguren que la història dels videojocs és molt recent i que per això ofereixen, encara, un gran potencial.
Un dels ponents destacats ha estat el creador del joc d’èxit internacional ‘Angry birds‘, el finlandès Peter Vesterbacka. Assegura que no li preocupa gens que els adolescents dediquin bastantes hores al dia a jugar perquè, diu, ells sols aprendran a regular-ho. Afegeix que els videojocs, com els jocs reals, contribueixen a potenciar valors com la col·laboració entre membres d’un mateix equip o habilitats de negociació.
La majoria de desenvolupadors de jocs que participen en l’11a edició del Gamelab ronden la vintena i expliquen que van començar a jugar des de petits. Un estudiant de la Universitat Complutense de Madrid, Alejandro García, explica que va iniciar-se als sis anys i que havia de negociar les hores de joc amb els pares perquè no sempre veien bé que hi dediqués tant temps. Precisament, un dels reptes que plantegen els referents del sector és la necessitat d’implicar els professors però també els pares en la introducció dels videojocs a les aules, no només les empreses del sector.
Vesterbacka diu que hi ha una gran distància entre com entenen els videojocs els pares i els joves, i assegura que no és dolent dedicar-hi hores, assegura que no hi ha d’haver preocupació sempre que no es tracti d’una obsessió.
