El mateix espai on hi havia un caixer de CatalunyaCaixa, al Campus del Poblenou de la UPF, l’ocupa des d’aquesta setmana un nou caixer de bitcoins (฿) que alguns estudiants encara es miren amb recel: “No diuen que és una estafa, això?”, etziba un. “He rebut la informació per correu del Hacklab, però no l’he utilitzat encara”, respon un altre.

La nova màquina d’ATMS Bitcoin, amb un “software” que porta el segell gironí, permet comprar i vendre bitcoins, a més de posar euros en circulació. Un cop s’adquireix la moneda, que aquest dimarts té un valor de mercat de 233,03 euros per bitcoin, la màquina genera un tiquet amb un codi QR i un enllaç que respon a un codi numèric, una clau secreta que reconeix que l’usuari posseeix un bitcoin o una fracció de bitcoin. Després, aquest pot guardar el tiquet en paper o emmagatzemar el codi en un moneder electrònic al mòbil, mitjançant una aplicació.

Amb la nova moneda a la butxaca, física o virtual, l’usuari pot utilitzar-la per fer compres a Internet, per exemple, en plataformes electròniques com Amazon o Destinia. Però hi ha altres usos. Conxita López, membre de la Barcelona Bitcoin Community, explica que la fa servir “com a estalvi i inversió a llarg termini”, i ha pagat sopars i esmorzars amb bitcoins en restaurants de Londres.

Tot i que a Barcelona s’ha experimentat amb alguns comerços, de moment el sistema encara es troba a les beceroles. De caixers n’hi ha quatre: el primer de la ciutat es va instal·lar el 2012 al centre comercial de Diagonal Mar i, recentment, se n’han col·locat dos més a El Triangle i al Centre Comercial Gran Via II.

L’acceptació social, un repte

Acostumats a la moneda en paper, controlada per institucions com el Banc Central Europeu o la Reserva Federal Americana, la nova fórmula suposa un canvi de paradigma. “És una criptomoneda, una moneda digital global que s’utilitza a Internet bàsicament per fer transaccions en línia i està pensada perquè sigui segura i àgil”, destaca el professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Miquel Oliver.

Quan es fa una transacció no hi ha cap entitat financera pel mig, és descentralitzada i trenca, per tant, amb el monopoli dels bancs i els estats. El control de la moneda virtual és col·lectiu, per xarxa i de forma distribuïda, de manera similar al funcionament de la tecnologia “peer-to-peer” per intercanviar documents en línia, explica Oliver. És una moneda molt nova que encara registra molta fluctuació i genera algunes pors, però Oliver assenyala que “cap sistema monetari no és immune al frau, de la mateixa manera hi ha bitllets d’euro falsos i estafes amb les preferents”.

Amb aquesta iniciativa la Universitat Pompeu Fabra vol impulsar el debat entorn de la criptomoneda i durant el curs 2015-2016 organitzarà jornades de reflexió per analitzar-ne l’impacte tecnològic, econòmic, social i polític. A més, els ingressos que obtingui la universitat es destinaran a mecenatge i projectes de recerca que impliquin directament estudiants de grau. Si la iniciativa té èxit se n’instal·larà un altre al campus de la Ciutadella.

Què és exactament un bitcoin?

El bitcoin obeeix a un algoritme matemàtic dissenyat el 1998 per Satoshi Nakamoto i que genera moneda des de 1999. El nombre màxim de bitcoins que es poden generar són 21 milions i es preveu que s’hi arribi en un termini de cinc anys. A partir d’aquí es dividirà en un màxim de vuit decimals, que es traduirà en 210.000 milions de fraccions de bitcoins.