Colau agafa el relleu de quatre alcaldes socialistes i un de convergent

Barcelona ha estat durant més de tres dècades una ciutat amb governs encapçalats per alcaldes socialistes: Serra, Maragall, Clos i Hereu. El primer canvi de partit al capdavant de l’Ajuntament es va produir el 2011, quan el convergent Xavier Trias es va imposar en les eleccions municipals al fins aleshores alcalde Jordi Hereu. Quatre anys després, hi torna a haver relleu a l’alcaldia: Ada Colau, la candidata d’una formació de creació recent, Barcelona en Comú, agafa la vara d’alcaldessa.

32 anys de governs socialistes

L’any 1979, Narcís Serra es va convertir en el primer alcalde de Barcelona de la democràcia. Tenia 35 anys i és, de fet, l’alcalde més jove que ha tingut la ciutat des d’aleshores. Després de ser el candidat més votat a les primers eleccions municipals, Serra va ser investit amb una majoria àmplia, amb el suport del PSC, el PSUC, CiU i ERC. En ser nomenat ministre de Defensa, Serra va passar el relleu a Pasqual Maragall el desembre de 1982. Un càrrec que Maragall va mantenir durant 15 anys gràcies a quatre victòries àmplies a les urnes -va arribar a superar els 400.000 vots- i al suport d’ICV, que va formar part dels governs municipals.

La celebració dels Jocs Olímpics va permetre a Maragall liderar una gran transformació urbana a la ciutat, amb l’obertura de la ciutat al mar, la construcció de les rondes i la recuperació del parc de Montjuïc. El setembre de 1997, a la meitat del seu quart mandat, Maragall va deixar l’alcaldia. Després de passar un any a Roma, va fer el salt al Parlament per enfrontar-se a Jordi Pujol a les eleccions catalanes de l’any 1999. Amb una candidatura farcida d’independents, Maragall es va imposar a Pujol en nombre de vots però no en escons i es va quedar a l’oposició fins l’any 2003, quan va ser investit president de la Generalitat amb un pacte tripartit.

Amb la renúncia de Maragall, el fins aleshores primer tinent d’alcalde de la ciutat, Joan Clos, es va convertir en president de la corporació municipal. A les eleccions municipals del maig de 1999, Joan Clos va obtenir el 45,2% dels vots i, amb 20 regidors, es va quedar a un de la majoria absoluta. Va formar governs molt amplis, amb ICV-EUiA i ERC. Clos va ser l’alcalde del Fòrum de les Cultures, de l’impuls del districte del 22@ i es va haver d’enfrontar amb la crisi del Carmel. A un any d’acabar el mandat, el 2006, va deixar l’Ajuntament per convertir-se en ministre d’Indústria del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.

Jordi Hereu es va convertir en alcalde el 8 de setembre de 2006 i un any després va revalidar el càrrec amb el suport d’Iniciativa. Hereu va posar en marxa el Bicing, va celebrar l’arribada de l’AVE a la ciutat, va impulsar la remodelació de la Sagrera i va haver de lamentar la consulta fallida de la Diagonal. Tot plegat, amb l’inici de la crisi econòmica.

Quatre anys de Trias

El maig de 2011, CiU va imposar-se per primera vegada a Barcelona en unes eleccions municipals i va aconseguir posar fi a 32 anys de governs socialistes. L’1 de juliol de 2011, Xavier Trias, que havia esperat vuit anys a l’oposició, va ser investit alcalde d’un govern en minoria que, amb 14 regidors, ha aplicat la geometria variable per tirar endavant pressupostos i inversions. Trias ha iniciat les obres de la reforma de les Glòries i el seu mandat ha estat en ple procés sobiranista. Can Vies i el turisme han estat dos dels temes més polèmics de la gestió del govern de CiU.

Després de quatre anys al govern, CiU ha estat la segona força a les eleccions municipals del 2015, superada per la candidatura de confluència de Barcelona en Comú, que governarà la ciutat a partir d’ara. Amb 41 anys, Ada Colau es converteix en la primera dona alcaldessa de la ciutat. Per primera vegada, una persona sense experiència prèvia com a regidora es converteix directament en la màxima autoritat de la ciutat. I el nou govern municipal, en minoria, també comença amb un altre rècord: és el que té menys regidors de la història, 11 de 41.