Patacada socialista a l’Eixample i Sarrià – Sant Gervasi
El PSC ha caigut en picat al districte més poblat de la ciutat, l’Eixample, un dels més decisius per accedir a l’alcaldia. Tot i que la davallada del vot socialista es fa palesa a tot Barcelona, en el cas de l’Eixample el cop ha estat més dur perquè la formació liderada per Jaume Collboni ha passat de ser la segona força el 2011 (17.891 vots) a desplomar-se fins al setè lloc (havia sortit victoriosa en les eleccions de 1999 i també en els primers comicis de la democràcia, el 1979). Ha perdut més de 9.000 vots i els resultats del 24 de maig l’han situat per darrere de Ciutadans, la CUP i el PP.
Tot i que el partit de Collboni no havia guanyat mai a Sarrià – Sant Gervasi, havia conservat sempre el tercer lloc al districte, darrere de Convergència i Unió i el Partit Popular. No obstant això, els comicis municipals de 2011 han canviat el panorama i l’han fet caure fins a la setena posició, amb només 3.104 vots. De fet, els socialistes podrien fer seva la frase feta “a cada bugada perdem un llençol” perquè, des de les municipals de 1995, han vist desaparèixer una mitjana de 3.000 votants per comici en aquest districte de la zona alta de Barcelona.
La caiguda dels populars
Tradicionalment tercera força a Sants-Montjuïc, el Partit Popular ha vist com Ciutadans li ha passat per davant i li ha arrabassat part dels votants. Els populars no han acabat de persuadir els santsencs amb el seu discurs a favor de la demolició de Can Vies, han perdut 4.000 vots al districte i s’han situat darrere de totes les formacions amb només 5.665 suports en un districte on Ciutadans n’ha aconseguit més de 7.000.
Pel que fa a Gràcia, habitualment poc amable amb els populars, el PP ha sumat només 3.496 vots i s’ha situat darrere de la CUP, Ciutadans i el PSC. És la candidatura que ha perdut més vots al districte i, de fet, jaes va situar a la cua en les eleccions de 2003, en què la participació va superar el 60%. En els darrers comicis van obtenir el quart lloc per davant d’Esquerra tot i que en la seva millor època, als anys 90, podien presumir de ser tercers.
A Ciutat Vella, Sant Martí, l’Eixample, Sant Andreu i Horta-Guinardó els populars només han pogut aconseguir el segon lloc per la cua.
Ciutadans tanca Ciutat Vella
El partit liderat per Carina Mejías ha irromput a l’alcaldia com a tercera força i amb cinc regidors, però hi ha un districte on el seu discurs no ha convençut: Ciutat Vella. Es tracta de la zona de la ciutat amb un percentatge més alt d’estrangers (43,9%) i on es registra una abstenció més alta, del 60,92%. Ciutadans ja era a la cua el 2011 amb 382 vots i ara hi ha tornat, amb només 1.767, un 7% dels votants. Un suport escàs que també s’ha repetit a Gràcia, on ha obtingut un 7,57% dels vots.
La CUP: l’últim que tanqui la porta
La Candidatura d’Unitat Popular ha accedit al plenari barceloní com a setena força i, en cinc districtes de la ciutat, la meitat, s’ha situat a la cua. La zona de Barcelona on ha rebut menys suport és a Nou Barris, amb només 2.812 vots i un 4,23%. Darrere hi ha les Corts (2.377) i després vénen Sant Andreu (5.116) Horta-Guinardó (5.949) i Sant Martí (6.937). Destaca especialment Sant Andreu, el districte escollit per la CUP Capgirem Barcelona per celebrar l’acte central de campanya.
