Els magistrats justifiquen que el cas ha de passar als jutjats de Barcelona per motius competencials. Entre d’altres, perquè el cas no té efectes ni origen més enllà de l’àmbit territorial de l’estat i, per tant, no té una dimensió internacional que justifiqui que es tracti a l’Audiència Nacional. També justifiquen la decisió perquè la quantitat que s’hauria defraudat a Hisenda no és “excessiva” ni tampoc no s’ha produït “una greu repercussió a l’economia nacional ni al tràfic mercantil”. No es tracta tampoc, segons els jutges, d’una causa complexa que aconselli la seva atribució a l’Audiència Nacional.
En l’argumentació els jutges recorden que “els fons derivats fraudulentament es trobaven als comptes del FC Barcelona, perquè és des d’allà des d’on s’ordenen les transferències, amb independència de la destinació dels fons”. Per tant, segons la Sala Penal, el que consuma el delicte no és l’acte de disposició sinó el resultat de la conducta traduït en perjudici econòmic avaluable “amb independència de la destinació” dels fons.
En aquest sentit, l’Audiència Nacional assegura que “la intervenció de subjectes de nacionalitat espanyola a l’estranger, en aquest cas al Brasil, resultaria intranscendent als efectes de la causa perquè els perjudicis causats als socis no es produeixen al Brasil, sinó a Barcelona, lloc on té el domicili social l’entitat esportiva en qüestió”.
La decisió deixa sense efecte l’ordre del jutge Pablo Ruz del 13 de març, en què obria judici oral contra el president actual del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor, Sandro Rosell, a més del club, per un presumpte delicte societari i un presumpte delicte contra la hisenda pública pel fitxatge de Neymar.
A l’expresident blaugrana li imputava un delicte contra la hisenda pública pels exercicis de 2011 i de 2013 i un delicte societari; a màxim responsable blaugrana actual, un delicte contra la hisenda pública en l’exercici passat i, al club, el mateix delicte pels exercicis de 2011, el 2013 i el 2014. El fiscal demanava set anys i tres mesos per a Rosell i dos anys i tres mesos per a Bartomeu. L’Audiència Nacional acorda notificar el trasllat del cas a Barcelona al Ministeri Fiscal i a les parts, però recorda que la resolució “és ferma i no hi té cabuda la interposició de cap recurs”. A més, acorda “procedir a l’arxivament definitiu” de les actuacions de sala “amb la devolució de les actuacions”.
